30/1/20

Nits Blanques de Dostoievski // RESSENYA

Títol: NITS BLANQUES 

Autor: Fiódor Dostoievski

Nº de pàgines: 128

Editorial: Angle Editorial

Llengua: Català
PUNTUACIÓ: 3'5/5









Sinopsis


Quan s'acosta l'estiu, en regions pròximes al pol Nord, la llum del dia s'allarga tant que pròpiament no es fa de nit; són les màgiques nits blanques: «Feia una nit meravellosa, d'aquelles que potser només es donen quan som joves, estimat lector.»

Dostoievski narra la història d'una parella de joves --solitaris, desesperats, somiadors-- que es coneixen en una d'aquestes nits irreals als carrers de Sant Petersburg. Al llarg de quatre nits nous sentiments plens d'ingenuïtat romàntica creixeran dins seu, però el miratge es desfarà i la realitat s'imposarà de manera cruel. ¿Un únic moment feliç és prou per a tota la vida d'un home?

Les nits blanques és una gran història d'amor i desil·lusió, amb Sant Petersburg com a escenari nostàlgic i que entre altres directors de cine va fascinar a Robert Bresson o Luchino Visconti.
«El cor de les nits blanques és un desig. Un desig immens i terriblement concret. El desig de ser feliç.» (Carlota Subirós)


Ressenya


Dostoievski és un dels autors més cèlebres de la literatura Russa. Feia anys que el tenia pendent i finalment, aquest gener 2020 ho he aconseguit llegint Nits Blanques, una de les seves primeres obres. Al llegir-la he notat una forta influència del romanticisme, moviment literàri del qual va beure i formar-se. Al llarg de la seva vida, però, una sèrie de tràgics esdeveniments causaran un canvi en la seva ideologia i de retruc en la seva prosa. Per això, si tampoc no l'heu llegit, us recomano començar per aquesta joia publicada per Angle Editorial i amb la meravellosa traducció de Miquel Cabal Guarro. 

"Un únic moment feliç és prou per a tota la vida d'un home?" es pregunta l'autor.  
Sant Petesburg és una ciutat on durant el solstici d'estiu, les postes de sol i les albes s'allarguen i duren hores. Així, les nits, segons Dostoievski, són blanques i màquies, i és durant aquestes hores que un home solitari s'enamora de la Nàstienka, una noia que té el cor trencat. 
A l'iniciar la lectura ens submergim en la ment del protagonista qui es coneix la ciutat com si fos casa seva, en coneix la gent, els carrers, els edificis, tanmateix s'hi sent sol. Sentim el que ell sent, veiem el que ell veu i pensem com ell. El narrador, però no té nom. És l'arquetip del jove somiador, solitari i romàntic.  Una nit, passejant per la vora del riu, coneixerà una noia que li canviarà la vida. Serà el seu primer amor i l'últim. Nits Blanques és la història d'un amor propi del romanticisme, un amor passional i dolorós.



A l'inici em va sobtar molt que hi hagués tantes elipsis temporals entre una nit i l'altra, però això permet que al llarg de les quatre nits que els dos enamorats es retrobem anem coneixent ambdós personatges. La Nàstienka, té disset anys, viu amb la seva àvia cega i la seva criada sorda. I està enamorada, o estava, d'un home que van hostetjar a casa seva i qui li va prometre que tornaria al cap d'un any per casar-se amb ella. Ella pasa les nits en vetlla, espera el dia amb anhel...  El seu promès, és un noi jove, amant de la cultura, i que va marxar a Moscou per fer diners i al tornar poder-se casar amb ella. Però ha tornat i no l'ha anat a veure. Així és com el narrador-protagonista i ella es coneixen; la Nàstienka ha sortit a retrobar-lo i, malgrat que encara s'està ponent el sol, s'ha fet tard; ell no ha aparegut i ella plora. Aleshores és quan el lector a través d'els ulls del narrador entra en la història.

Si mai abans heu llegit una història del segle XIX-XX, potser, el caràcter febrós i passional dels personatges us sorprèn, però si us agraden les històries dramàtiques, i sobretot ben escrites: si us agrada delectar-vos amb cada paraula utilitzada, però també busqueu que la narració tingui un ritme que us enganxi, us recomano Les Nits Blanques de Dostoievski.

No hay comentarios:

Publicar un comentario