NOMÉS SI ETS CATALÀ M'ENTENDRÀS

Amb els americans i el seu estil de vida tan present en les pel·lícules, les series, les cançons i els vídeos de YouTube, tots ens hi volem assemblar. Tots volem ser tan moderns com ells. Abans ens sentíem inferiors vers els espanyols per parlar una llengua diferent, ara a més a més, s'hi suma l'anglès.

No podem deixar perdre el català. Aquesta és una carta dirigida als joves catalans. A gent com jo que  viu en una època en què hem de mirar de ser forts i valents, el futur depèn de nosaltres, ens ho diuen constantment els grans, però si ara encara parlem el català, és gràcies als nostres pares, avis, rebesavis i tots els catalans que han lluitat perquè aquesta llengua no desaparegui i amb ella la nostra identitat. Per què en canvi d'intentar imitar els americans, no els mostrem nosaltres també les nostres qualitats. Per què intentem ser tots iguals i encaixar, quan ser diferent i aprendre uns dels altres és més divertit?

Pengem nosaltres també vídeos, textos, frases, i fem arribar la nostra música i novel·les a fora. Hi ha molts catalans repartits pel món. Perquè el català no sigui oficialment considerada una llengua d'un estat independent, no vol dir que no sigui més important. Poca gent el parla, però només depèn de nosaltres que la comenci a parlar més gent. No és difícil de parlar, potser sí que la seva gramàtica i ortografia la compliquen més. Però pel que fa a la pronuncia és ben senzilla.

I què en dieu de la nostra cuina. Jo quan marxo de viatge trobo a faltar molt el meu pa amb tomàquet i pernil de cada dia o l'escudella dels dilluns. Igual que la pasta i la pizza està per tot el món. Per què no hi fem arribar el pa amb tomàquet, és sa i fàcil, els americans els aniria molt bé, menys ''Fast-Food'' i més pa amb tomàquet, que això encara és més ''fast'' no cal ni encendre els fogons! Només cal tenir pa, tomàquets i oli.