Ressenya exposició Andy Warhol Caixaforum

Per què em fascina?

Andy Warhol cada dia em fascina més. Abans no entenia el seu art, però el problema era la meva manera de mirar-me'l, a l'escola no m'havien ensenyat que l'art té moltes formes d'expressió diverses, o si m'ho havien ensenyat no ho havia acabat d'entendre tal i com ho entenc ara. Després d'uns quants anys d'estudi i de recerca sobre les diferents èpoques de la història de l'art, he anant descobrint que no puc mirar l'obra de Warhol com miraria una escultura grega, o un quadre impressionista. Warhol no buscava crear harmonia i bellesa com els clàssics ni tampoc buscava emocionar i inspirar com els romàntics, l'obra de Warhol s'entén millor al conèixer el seu context històric.

Com entendre o contemplar l’art que feia? Qui era Warhol? Què feia i ens mostra aquesta exposició?

''Andy Warhol. L'art mecànic aborda la producció de l'artista nord-americà durant tota la seva carrera. Warhol (Pittsburgh, 1928 - Nova York, 1987) va combinar idees profundes i renovadores sobre la creació i la projecció pública de l'artista amb altres aspectes del món contemporani, com ara la societat de consum o el culte a la celebritat, i també amb constants de l'art universal, com l'erotisme, el pas del temps o la mort. Des dels seus inicis com a dissenyador gràfic comercial a Nova York, a la dècada de 1950, i fins a la seva mort, l'any 1987, ja convertit en un mite universal, Warhol va desafiar una idea heretada, la de l'artista com a treballador manual, el gest del qual és irrepetible, i va apostar, en canvi, per un treball artístic mecanitzat mitjançant l'ús sistemàtic de tècniques que permeten la reproducció seriada d'imatges, com la fotografia, el cinema o la serigrafia. 

L'exposició s'endinsa, així mateix, en altres aspectes, com ara la forma en què Warhol va aplicar la noció de procés en la seva obra, els forts vincles entre biografia i producció artísitca, i la combinació de diferents tècniques. S'hi llauna de sopa Cambell's i els retrats de Marylin Monroe, Jackie Kennedy o Liz Taylor, la llegendària instal·lació multimèdia concebuda amb la banda de rock The Velvet Underground o l'obra en miniatura per al coet Apollo 12 que va dur l'home a la lluna.''

''Els Screen Tests [Proves de càmera] de Warhol són pel·lícules mudes molt curtes, d'aproximament tres o quatre minuts de durada, creades entre el 1964 i el 1966. Amb aquestes proves, Warhol aspirava a retratar la vida d'una persona en una pel·lícula i explicava que l'únic que volia era trobar <persones genials> i permetre-les ser elles mateixes davant de la camera. Warhol les filmava una estona i allò era la seva <pel·lícula>. Demanava a les persones que filmava que es comportessin de la manera més natural possible, que seguessin i miressin l'objectiu. Una de les <persones genials> que van visitar Silver Factory de Warhol el 1966 va ser l'artista espanyol Salvador Dalí era membre del grup de surrealistes fracesos, i la seva habilitat per promocionar-se a si mateix ben aviat el va assenyalar com el portaveu més ntori del mvoiment. Va fer dues proves de càmera per a Warhol. La primera, anomenada <Upside Down Dali> [Dalí cap per avall] estava feta amb una camera capgirada i era una representació tipicament surrealsita en què Dalí mirava l'objectiu amb les celles arrufades i aire autoritari, mentre grapejava el seu minaudiere de lluentons. Quan eren a la meitat de la segona prova de camera, l'artista altiu va desapareixer i no va tornar.''

''Els Clouds [Núvols] de Warhol feien servir un material experimental fabricat especialment per al Programa Espacial de la NASA. No era gens sorprenent que la reacció de Warhol a aquest material platejat, anomenat Scotchpak provoqués el comentari <Fem-ne núvols>. Amb la intenció d'evocar l'amplitud dels cels i l'absència de pes de l'espai exterior, Klüver i Warhol van intentar-ho primer amb formes de núvol, però els rectangles que omplien l'espai van resultar més eficaços com a <quadres que poden flotar>. Aquí és crucial el fet que estava connectat amb l'estètica de cadena de muntatge de la Silver Factory dels seixanta. Com va fer notar Gerard Malanga en una entrevista l'any 2009, <Representava la mecànica d'alguna cosa [...] perquè per a l'Andy el color platejat representava la màquina>. Com Warhol mateix va explicar en el seu llibre de 1980 POPism: <La plata era el futur, era espacial -els astronautes portaven vestits platejats-. Shepard Grissom i Glenn ja havien sortit a l'espai vestits així, i els seus equipaments també eren platejats. I la palta també és el passat la pantalla paletjada del cinema [...] i, potser més que cap altra cosa, la plata era narcisime: els miralls tenien el davant de plata>.''

''La mort és un tema recurrent en l'obra de Warhol i apareix com a símbol universal del memento mori ('recorda que moriràs') a Skulls i Self-Portrait with Skull [Autoretrat amb calavera], creats durant la segona meitat de la dècada de 1970. En art, els memento mori són recordatoris artístics o simbòlics de la nostra mortalitat. En el sentit estrictament cristià, són símbols destinats a recordar-nos el cel, l'infern i la salvació després de la mort...''

Què és el que més em va agradar i que fa que us recomani fer-hi una visita?

Sobretot, em va encantar l'habitació dels núvols platejats i la sensació de viure l'art, no només de conemplar-ho, sinó trobar-t'hi dins, em va donar ganes de fer alguna cosa així també. Com l'habitació de la cara en el museu Dalí de Figueres.

PÀGINA OFFICIAL DE L'EXPOSICIÓ: CLIC AQUÍ