MOLSA d'Anna Gual // RESSENYA

Títol: MOLSA  

Autora: ANNA GUAL

Nº de pàgines: 76

EDITORIAL:COL. OSSOS DE SOL #21 / adiA edicions

Llengua: català

PUNTUACIÓ:4/5

Aquest poemari va arribar a les meves mans gràcies a la mateixa autora, Anna Gual, la qual em va contactar per instagram i em va regalar aquesta preciosa obra d'art: Molsa. També em va regalar Tubercle, de la qual parlaré més endavant.

Molsa, poemari d'Anna Gual, és el primer llibre d'una triologia que es dirà ''Arrel Trinitat'' publicat al 2016  després de rebre el premi Bernat Vidal i Tomàs. La poeta és coneguda pels seus nombrosos recitals arreu, des del Festival de Poesia de la Mediterrània a Mallorca el 2013 fins a Cambridge el 2014 o Moscou el 2015.

És un poemari que sens dubte et sorprendrà, és molt diferent a l'estil de poesia contemporània o clàssica. Com molt bé resumeix Gemma Gorga a l'epíleg: ''La molsa no creix a qualsevol lloc. No la buscaríem mai als carrers d'una gran ciutat, sinó al fons d'un bosc humit i ombrívol, impenetrable, propici a la mirada simbòlica. [...] Els poemes d'Anna Gual viuen en aquest hàbitat, respiren el mateix aire pregon i opac que la molsa. Una certa foscor els és necessària perquè s'esdevingui la fotosíntesi del sentit. Els poemes que acabem de llegir no són criatures de ple sol, ja que la llum total els destruiria. Així ens adverteix el primer vers del llibre: ''no ho hem d'il·luminar tot''.''

No crec que pugui fer un comentari millor que Gemma Gorga a l'epíleg, malgrat tot necessito donar a l'obra el meu sentit i compartir amb vosaltres el que hi he trobat. No és un llibre que es pot ressenyar de qualsevol manera, cal calma, relectura i relfexió. A més a més, fer-ne una ressenya és complicat perquè tot i tenir una estructura marcada i un cert ordre, tot el llibre en sí és un univers ple de temes barrejats en totes les seves tres parts. Tot i així, podríem dir que en cada part hi destaca un tema sobre els altres. 

Així doncs, l'estructura del poemari consta de quatre parts, les tres primeres estan formades pels 47 poemes que configuren el llibre i l'útlima és un epíleg en forma de comentari crític de l'obra fet per Gemma Gorga. 

Pel que fa als temes, en general hi destaquen la necessitat i el procés de creació de la poesia, també hi ha present l'idea posmodernista de la llengua com a parany i altres temes com crítica social i crítica a la violència animal, també alguna manifestació sobre ateisme en religió i sobretot en l'última part una investigació sobre el cos i la críptica humana. 

En la primera part #mansió per a petits invertebrats des del primer poema es deixa clar que ell llibre no té una lectura ni comprensió fàcil, reflecteix la metàfora del títol la Molsa que representa la poesia.  

I a través d'aquesta recerca per expressar-se, sota aquesta obscuritat i incomprensió, reflexiona sobre trobar el sentit al poema igual que intentem sempre trobar el sentit a la vida. El poemari intenta ser vida ell mateix, intenta ser en alguns versos dexifrable i en d'altres extremament subjectiu segons el lector, amb multiples lectures i sentits, tants com lectors tingui el poema. 

Com Gorga diu: ''Els poemes d'Anna Gual són plens d'el·lipsis, petits salts imaginatius que callen informació en moments crucialss. Perquè es tracta de suggerir, no d'imposar. [...] Enlloc de la precisió del camí senyalat, s'estima més unes poques molles de pa susceptibles de múltiples lectures.''

I també reflexiona sobre la societat que tenim actualment i en conseqüència la cultura que en sorgeix, una societat de consum, de quantitat enfront qualitat, una societat pobre de temps per apreciar les petites coses: ''No podem caminar amb presses, per un bosc. De seguida trobarem la sortida, però ens perdrem la molsa. Perquè la molsa pertany al reialme de les coses petites que demanen de nosaltres una atenció especial. És, com indica la primera secció del llibre, una ''Mansió per a petits invertebrats'', una llar d'acollida per a realitats humils. La similitud amb la poesia resulta prou evident. La poesia també celebra ''la menudesa de l'ínfim'' [...] ''l'essència feliç es manifesta en les insignificances.'' (Gemma Gual).

Però, sobretot el tema més present és la poesia mateixa: ''Arreu es percep aquesta set insaciable, sobretot per transformar la vida en escriptura: ''Què fas, que no escrius?'' (Gemma Gorga). I és en la segona part #contra la degradació on s'hi troben la majoria de versos dedicats aquest tema i amb un estil postmodernista d'entendre la llengua i les paraules com a parany i engany.

I per últim, en la darrera part del poemari és on hi ha els versos més obscurs amb més el·lipsis i alteracions d'ordre sintàctic i de temes molt diversos.

En resum, és un poemari molt bonic tot i que al inici es planteja com una lectura difícil, justament això, la incomprensió és el que el fa tan interessant. Al no entendre-ho fa que agradi ja que de vegades entendre-ho tot a la primera pot ser avorrit, en canvi, trobar-hi aquest misteri, aquestes ganes  de deducció fa que la lectura sigui més divertida i puguis aprendre realment llegint. Al llegir-lo no només aprens sobre llengua i retòrica, sinó també sobre un mateix; ensenya a calmar-se, fer una pausa, concentrar-se, preguntar i cercar el que no  s'enten i intentar trobar-hi resposta; llegir Anna Gual és un viatge.

PD: més fotos com aquestes al meu instagram @meyonbook