PENSAMENTS // LLEGIR

Per què m'agrada tant llegir? 

Penso que els lectors no deixem mai de jugar, que llegir és jugar. La literatura és un joc, l'escriptor escriu perquè el lector dedueixi el que ha volgut dir realment a través de la ficció. Escriure em sembla meravellós i suposo que si no hagués estat pels llibres, mai m’hauria posat a escriure.

Quan era petita abans d’anar a dormir sempre m’explicaven contes. Quan jo vaig aprendre a llegir, recordo que de seguida m’hi vaig enganxar, adorava les

estones que ens deixaven a l’escola per llegir. Possiblement, va ser sort, imagino que el fet de trobar ja des d’un principi el ‘’meu llibre perfecte’’, va ajudar-me a enamorar-me de la lectura. 
Es molt freqüent trobar-te amb gent que no li agrada llegir, simplement per mandra, per falta de motivació... Tot i així, sempre que em trobo amb algú així, li dic com diu J.K. Rowling que possiblement, el que passa, és que no ha trobat el ‘’seu llibre perfecte’’, dient això em refereixo a que tots som diferents i quan llegim de vegades busquem viatjar per tal d’allunyar-nos d’allò que ens angoixa, de vegades perquè ens dóna plaer, satisfacció, felicitat, emoció, addicció; de vegades busquem una temàtica que creiem que ens agrada i hauriem de provar i experimentar amb una altre. Al món hi ha moltes persones, molts gustos i molts llibres.

Llegir, a més a més, ens ajuda a millorar, a madurar, a aprendre, ens ajuda en tots els sentits, hi ha llibres de totes menes. Sempre m'han dit que llegir ens ajuda a escriure bé, a fer- nos expressar correctament, a fer menys faltes; però per mi llegir a part de fer-me feliç, m'ajuda, la majoria de vegades, no sempre; a ordenar idees: veure escrit sentiments o pensaments que no sé expressar em tranquilitza, em fa sentir menys sola; per mi llegir és com deia Descartes tenir una conversa profunda, sincera i molt íntima amb l'autor.

De mica en mica, em vaig anar fent gran, m’apassionava el gènere de la fantasia, en tots els meus llibres la màgia hi era present, de vegades quan llegia se’m acudien coses que m’agradaria que hi fossin i em feia ràbia, llavors m’imaginava com seria la història si l’escrivís jo, fins que un dia vaig agafar un full i em vaig posar a escriure allò que em passava pel cap, sense cap mena d’ordre. Des de llavors, sempre que se’m acudia alguna història l’apuntava. De vegades simplement les començava i mai les acabava però desfruitava creant espais, situacions i personatges en el meu cap, a la meva manera i al meu gust.

Vaig anar creixent, madurant i millorant en la meva forma d’escriure, i vaig anar

acabant les històries que començava, i fent-les cada cop més realistes.

De vegades, escric sobre somnis que he tingut, de vegades sóc en un lloc o algú diu alguna cosa i immediatament m’apareix una possible història en ment. Sempre duc un bloc amb mi, i quan passa ho anoto. Però, de vegades, tot i tenir molt clar el que vull escriure, em costa iniciar, de vegades és difícil narrar bé, sense que es noti molt fals o llunyà, m’agrada que els personatges siguin propers, complexos i intensos i de vegades em bloquejo. Per tant, la forma en com llegeixo ara, i com llegia abans ha canviat; segueixo disfrutant i emocionant-me. Però ara, a més a més, llegint vull saber més sobre aquest món de l’escriptura, les seves tècniques i la capacitat de l'escriptor de causar amb paraules l’atracció d’una persona a una història.