Los seres sin sombra / Ojos de medianoche de Daniel Hernández Chambers // Ressenya

Títol: Ojos de medianoche – Los seres sin sombra

Autor/a: Daniel Hernandez Chambers

Pàgines: 150 

Editorial: Edelvives

Puntuació: 3/5

Sinopsis

En Crey és orfe, els seus pares van morir fa anys degut a la pesta. Per refugiar-se de la malaltia, viu amb el seu tiet al Valle de Nagol i aquest li ensenya la seva feina que és bufar vidre.  A la vall hi té dos amics: la Tesna i en Malken. 

Un dia al mercat, veu que un home no té ombra. Al tornar a casa, li explica al seu tiet, però aquest no li fa cas. Fins que un dia visiten un poble veí, Río Alto, on hi ha la Taberna del Condor, la taberna dels pares de la Tesna; i mentre passegen pel carrer veuen que hi ha un general que acusa la Tulka -una noia que va néixer prematurament i degut a això té deformacions, camina a quatre potes i li costa parlar; la seva mare va morir durant el part i el pare mai s’ha fet carrer d’ella- i el general l’acusa d’haver-li robat, però tota la gent que hi ha pel carrer i que la coneix la defensa. L’home demana un judici, diu que aniran fins el poble de Tejas Rojas i allà demanarà que un jutge ho solucioni, però llavors en Crey s’adona que la Tulka tampoc té ombra i ho diu tant fort que més d’una persona el sent i quan li pregunten perquè diu que la va vendre. La gent diu que això és bruixeria i decideixen anar fins al poble del costat, on es permet la màgia, per solucionar aquest problema. 

Arran de tot això, el rei de la vall, demana a Clobert, el tiet de Gray que torni a reunir-se a la seva guàrdia personal com havia fet anys enrere durant la guerra. El seu tiet va salvar-lo i per això ara li demana que torni i li ofereix a Cray una llar dins del castell i la mateixa educació que la hereva, la senyoreta Selima.

Alteón, el professor del castell, explica a Selima perquè és tan important trobar el bruixot que ha robat aquesta ombra: si s’estableix un contracte amb el bruixot, aquest pot utilitzar l’ombra, no només per protegir-se un temps limitat, sinó que pot adoptar la forma de la ombra i convertir-se en un clon de la persona a qui li ha comprat l’ombra.

La Selima també li demana que li expliqui la història sobre la guerra i els rumors que corren al Nord sobre el seu pare i per què volen venjança. Ell els explica que degut a la guerra, van morir molts nens.

            Una nit el bruixot entra al castell en forma d’ombra, es cola a l’habitació de la Selima i li roba l’ombra. En Cray pregunta què ha de fer per salvar-la, ja que si no recupera l’ombra morirà al cap d’unes setmanes, com la Tulka i altres persones a qui el bruixot els havia robat o comprat l’ombra. Per tant, decideix emprendre una aventura en busca del bruixot Nalvia qui pot ajudar-lo a salvar la seva amiga. Però durant el viatge uns lladres l’assalten i li encomanen la pesta.

Trobarà la casa del bruixot? Podrà salvar la seva amiga Selima? Morirà degut a la pesta? Si el ritme de la novel·la ja ess trapidant durant la trama, el final encara és mes addictiu.

Valoració global

És una història amb uns persoantges molt ben definits, el món fantàstic també està molt ben creat. I fins la pàgina 130 no es descobreix tot. ixò manté el suspens. A més a més, la trama fa un gir inesperat. El final trobo que es bastant sorprenent i et deixa amb ganes de saber-ne més.

Tot i que l'argument m'ha agradat, a l’inici, la introducció del món fantàstic, els personatges i el seu passat es fa massa seguit i potser dona la sensació que falta acció. Alguns moments, fins i tot, es fa repetitiu, per exemple, quan resumeix tot el que li ha passat en la pàgina 89, just quan començava l’acció. A més a més, l’acció central tarda a començar, fins la pàgina 88, el capítol 14, no comença l’acció central dels homes sense ombra. Jo, potser, per exemple, hauria començat la trama per aquí i introduiria tota la informació sobre el món i els personatges com a analepsis durant el viatge que fa en Clay per salvar la seva amiga Selima.

En algunes pàgines, també, sobretot en la pàgina 113, els diàlegs sonen una forçats i poc versemblants.També estaria bé que el dolent fos complex, que poguéssim empatitzar amb ell, entendre el seu passat i perquè actua d’aquesta manera. I hi ha molts clixés propis del gènere d’aventures i fantasia: el dolent que és dolent perquè sí. La màgia que va haver de ser separada del món humà per por. La creença que guanyarà el protagonista perquè ell lluita per amor i no per venjança com el bruixot.... A més a més, això treu el suspens a la batalla i ja intuïm que guanyarà en Cray, per molt impossible i poc versemblant que sembli.

     

En resum, Los seres sin sombra és una història que m’ha agradat per l’ambientació fantàstica. Ens situa en un món imaginari on la pesta ha separat famílies i ciutats, ha aïllat els malalts fins a la seva mort i a més a més hi ha un bruixot que roba les ombres i amenaça el rei com la població del nord que també volen venjança pels nens morts durant la guerra. Així doncs, és una història d’aventures, fantàstica, d’amistat i amor ambientada en un món tenebrós, gris i solitari.

Però, com he dit anteriorment, en algunes parts faltava ritme a la narració, es repetia informació ja explicada en diferents capítols, o alguns diàlegs em semblaven poc versemblants.

Tot i així, sense ser tan exigent penso que l’argument és original, és misteriós, i malgrat l’estructura lineal i la introducció lenta del món, aconsegueix crear suspens i podria funcionar.