RESSENYA El bar. El Nadal d'en Pablo Nogales

Un conte de Nadal que retrata la Barcelona de la postguerra, dels baixos fondos i la industrialització amb un gran domini de la prosa, tan sensorial i detallista que et submergeix en la lectura i un cop acabada encara et resonen les seves imatges dins del cap.

Títol: El bar. El Nadal d'en Pablo Nogales

Autor: Cèlia Suñol

Editorial: adesiara

Pàgines: 160

Any: 2016

PVP: 14,25 €

Sinopsis

Prohibits per la censura del règim, aquests dos relats tan colpidors com excepcionals, escrits als anys quaranta, demostren innegablement que Cèlia Suñol ha de ser considerada una de les escriptores catalanes més interessants del segle XX. La història d’una adolescent que, pels tombs de la vida, es veu obligada a treballar en un bar portuari que condensa el clima malsà d’una època de privacions, brutalitat i explotació, en El bar, o les cruels vicissituds d’un immigrant en el barraquisme de la postguerra, a El Nadal d’en Pablo Nogales, s’anticipen a la literatura sobre «els altres catalans» i ens ofereixen sense concessions la dura realitat de la Barcelona que el franquisme volia amagar.

«Està molt bé llegir Paul Morand o Jean Genet, però si autors com Cèlia Suñol i tants d’altres que van ser invisibilitzats pel franquisme haguessin pogut explicar la Barcelona dels anys 40 i 50, quin retrat més fidedigne n’hauríem tingut!»    Marina Espasa, Ara

«És una bona nova que ara els puguem llegir. Cèlia Suñol és una escriptora detallista, sensible, d’intel·ligència incisiva i amb un bon domini del llenguatge, una mestra d’escriptura.»    Teresa Costa-Gramunt, Eix Diari

«El bar no és només una obra de denúncia escrita amb bones intencions, sinó una novel·la curta d’una força extraordinària, amb una trama ben sòlida, i uns personatges i unes imatges fantàstiques. Una novel·la que calia, imperativament, recuperar.»    Gustau Nerín, El Nacional

«Justa recuperació de Cèlia Suñol per a la literatura catalana.»   Lluís Bonada, El Temps

«Suñol ens faltava.»    Julià Guillamon, La Vanguardia

Ressenya

Ara que fa poc que es van celebrar els Premis Òmnium a la Nit de Santa Lucia al TNC i que ha arribat el Nadal, penso que és un bon moment per llegir un relat de Nadal escrit per una autora catalana guanyadora del Premi Sant Jordi de novel·la en una de les primeras edicions, quan encara se l'anomenava Premi Joanot Martorell.

De la mateixa generación de postguerra que Mercè Rodoreda i Maria Aurèlia Capmany, Celia Suñol és reconeguda per ser autora d'una única novel·la i nombrasos relats. En la seva obra representa la Barcelona dels baixos fondos tal com va fer-ho Carmen Laforet, però també a l'estil de Maupassant, pel que fa a la brevetat.

Cèlia Suñol i Pla (Barcelona, 1899-1986) va ser una de les veus més subtils, delicades i prometedores de la narrativa catalana apareguda sota el jou del franquisme. Traductora i col·laboradora en diverses editorials, dotada d’una sòlida formació literària, el 1947 va vèncer en la primera edició del premi Joanot Martorell ―l’actual premi Sant Jordi― amb la novel·la Primera part (Adesiara, 2014), que va causar un gran impacte. Va publicar també el recull L’home de les fires i altres contes (1950), a més d’escriure diverses narracions ―fins ara inèdites―, entre les quals excel·leixen El bar i El Nadal d’en Pablo Nogales, que ara surten a llum per primera vegada.

En aquesta ressenya, com que és Nadal em centraré en el segon relat del recull, tot i així us recomano moltíssim també la història de El bar, una nouvelle amb una protagonista que us recordarà molt a la Colometa de la Rodoreda o a la Teresa de Juan Mercè.

El Nadal d'en Pablo Nogales, és un conte nadalenc que surt completament dels tòpics d'aquest gènere. Hauries relacionat mai un conte de Nadal amb imatges de pobresa i sensació d'humitat, amb paràsits, xinxes, puces, polls i pudors? Suñol ambienta aquest relat a la Barcelona de la postguerra i es centra contretament en un grup social, el d'en Pablo Nogales, un home solitari i pobre que viu en una de les barraques de la Barceloneta. Un dia demanant caritat pel barri de Gràcia, coneix la Matilde, una dona de classe benestant que se'n compadeix i l'ajuda. Malgrat que els veïns la critiquin per ajudar els pobres, ella els ignora i des de llavors en Pablo la visita sovint demanant almoina o alguna cosa de menjar. Arriba l'hivern i en Pablo decideix marxar de la platja on sap segur que si no en marxa la humitat el matarà com a d'altres veïns de les barraques. Atemorit fuig en busca d'asil al barri del Carmel i segueix visitant la Matilde. Aviat arribarà Nadal i la senyora de Gràcia, que és viuda  veient el seu estat de salut decideix regalar-li roba del seu difunt home. Tornar a dur roba neta i d'un bon teixit, farà que en Pablo Nogales es rehumanitzi i per un últim Nadal recuperi la virilitat que la pobresa li ha fet perdre.

El realisme psicològic amb el qual el narrador, que és el mateix protagonista, ens presenta la seva realitat és immensament sensorial, et captiva i et submergeix en la lectura completament. Encara ara, un cop acabada la lectura, puc recordar perfectament les imatges evocades per les seves descripcions i la seva prosa.

El que més m'ha agradat és poder llegir una història de Nadal ambientada en la Barcelona de la postguerra i que que retrati i barregi en un breu relat la Barcelona dels baixos fondos i la prostitució del Paral·lel i el Carmel, la Barcelona dels Comados i de l'urbanitació, i la Barcelona de l'estraperlo, les rifes i el mercat negre en el qual estaven ficats els nous rics. A l'estil de Dickens mostra les diferències socials i a l'estil de Fitzgerald ens presenta Barcelona com a l'arcàdia per la gent que com en Pablo Nogales emigrava del sud d'Espanya en busca d'una millor vida a la ciutat i la industrialització. Així doncs, malgrat el final agredolç, la denúncia social i l'evolució del personatge al llarg del dia de Nadal, m'ha fascinat.