Abans de les cinc som a casa | RESSENYA

 

“El 21 de juny de 2015 vaig comprar una vida.”

Títol: Abans de les cinc som a casa
Autor -a: Albert Forns
Editorial: Grup62
Nº de pàgines: 336
Gènere: novel·la literària
Any: 2020
PVP: 20,50€

 

Des de ben petita que escric un dietari. No sempre l’he escrit constantment, anava a èpoques. Però des que vaig llegir El camí de l’artista de Julia Cameron, que he recuperat aquest hàbit i intento escriure cada matí, les pàgines matutines que l’autora recomana en el seu manual per a artistes, i si un matí no ho he pogut fer, ho intento fer a la nit, i aquelles setmanes que vaig més enfeinada ho faig el diuemnge i resumeixo tota la setmana. Però m’agrada la idea de tenir un lloc on buidar la ment de la forma més sincera possible. M’agrada pensar que sempre que vulgui recordar alguna cosa oblidada hi podré tornar i recordar just el moment i el lloc on vaig escriure aquelles pàgines i com em sentia. Qui sap, potser un dia també em serviran com a font d’inspiració.

Per això, des del moment que vaig llegir la sinopsis de ‘Abans de les cinc som a casa’ que vaig sentir la necessitat de llegir el llibre. Moltes gràcies a @grup62 per l’exemplar i a l’ @albertforns per comentar la lectura amb mi. És una de les meravelles de les xarxes socials, poder comentar les lectures just a l’acabar l’última pàgina amb l'autor.

Albert Forns (Granollers, 1982) es dedica a escriure. Va estudiar periodisme i ha treballat a les dues bandes de la trinxera, a la premsa digital i en gabinets de comunicació d'institucions culturals com el CCCB. Quan internet començava a treure el cap, va impulsar diverses revistes en línia que van rebre molts premis però que no llegia ni Déu, i ara col·labora al digital Núvol amb crítiques de teatre, cinema i arts plàstiques, mentre continua a la recerca d'una feina estable. Manté el blog www.albertforns.cat i ha publicat dos poemaris, Busco L que em gemini i Ultracolors. Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) és la seva primera novel·la.

 
Amb Abans de les cinc som a casa ha estat guanyador del Premi BBVA Sant Joan 2020.

 
Sinopsis

Totes les vides poden ser extraordinàries.

Algú es mor, la família es reparteix les coses de valor i contracta una empresa perquè buidi el pis. Les seves pertinences acaben venudes als Encants i, el diumenge següent, un passavolant troba tretze llibretes al mercat de Sant Antoni. Són els diaris d’un barceloní que, des de mitjans dels anys seixanta i durant quinze anys, va deixar constància del seu dia a dia.

El comprador de seguida s’adona que és tota una vida, el que recullen aquells quaderns, i entoma el repte majúscul de reconstruir-la. Tan sols té unes notes fugaces que indiquen si aquell dia l’home va anar a la feina, al Liceu o d’excursió a Montserrat, i si va  ser a casa abans de les cinc o més tard. De tant en tant, uns noms –Grazia, Monzó, Marina–, uns carrers –Numància, Galileu–, bitllets de tramvia, d’autos de línia, algun viatge per Europa  i entrades a cinemes de sessió contínua.

Perquè, de què estan fetes, les nostres vides? La resposta és aquesta novel·la amb què Albert Forns ens capbussa en una aventura fascinant: la recerca, a partir d’unes llibretes –“la del pis nou”, “la del casament”, “la de la jubilació”, “la de les primeres eleccions democràtiques”–, de la persona que s’hi amaga al darrere, l’Hilari, un personatge ordinari amb una vida extraordinària. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat i com una reflexió sobre per què escrivim.

Amb els seus diaris, l’Hilari va llançar al mar un missatge en una ampolla: aquest llibre reviu l’emoció de trobar-la i destapar-la.

Una aventura fascinant: la recerca, a partir d’uns diaris trobats, de la persona que s’hi amaga al darrere. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat.

“Albert Forns entén la literatura com un joc de miralls amb la realitat. Escrita amb una curiositat fascinada, aquesta novel·la ens captiva perquè reconstrueix una vida per mirar d'entendre-la, amb tots els seus matisos i contradiccions, i alhora indaga la naturalesa dels dietaris, sempre entre la vanitat i l'obsessió.” Jordi Puntí

“Les bones novel·les sempre et descobreixen mons nous. El d’Abans de les cinc som a casa et sorprendrà.” Jordi Coca

"Som davant d'un autèntic malabarisme literari, un trencaclosques escrit amb elegància, ple de suspens, gràcia i tendresa." Stefanie Kremser

Ressenya

 

Abans de les cinc som a casa és una novel·la realista a l’estil de Les espigadores, de Millet, 1857 i amb la filosofia del seu moviment artístic. Albert Forns reprodueix, a partir de tretze dietaris dels anys seixanta i setanta, que troba al mercat de Sant Antoni, la vida d’un home. L’Hilari Miralpeix no va ser ningú famós, ningú que passaria a la historia, era un comptable de Telefònica, que li apassionava el cinema i les excursions dominicals, però sobretot, era un home fet a la seva manera, que tenia una relació fora de les convencions de l’època. Però, a banda d’escriure la historia d’un home a través dels seus dietaris, Forns també aprofita aquesta troballa per reflexionar sobre el gènere dels dietaris i es pregunta per què escrivim i què passa, quan algú mor, amb aquestes pàgines plenes de vivències.

 

El que més m’ha agradat és que, tot i donar valor al gènere dels dietarisme també fa el retart d’una época i una Barcelona que jo no vaig conèixer, però que a casa sempre me n’havien parlat i ara sento que a l'haver-ho viscut a través de les paraules de l’Hilari, és com si jo també hagués viscut una part d’aquella época i puc entendre millor als de casa quan me’n parlen. Forns fa referències a l’estudi d’un profesor de la Sorbona sobre els diaris, Philippe lejeune, també als diaris de Andy Warhol, Georges Perec, Josep Pla, Samuel Pepys i Nella Last. I també parla de conflictes històrics com el nazisme a través dels diaris de Walter Kempowski, i del franquisme.

 

A més, la prosa de l’autor mostra un clar domini de les tècniques narratives i el narrador sap mantenir el suspens i crear la sensació que el narrador va descobrint dades sobre la vida del dietarista al mateix moment que el lector i això aconseguix crear un bon ritme a la prosa.

 

Haig de confesar que algunes pàgines la lectura se’m va fer feixuga, però no perquè el llibre o la historia no fossin bones, és un llibre ben mereixedor del seu premi, sinó perquè com he dit abans parla d’una Barcelona que jo no vaig conèixer, penso que potser un lector més adult hi trobarà referències i detalls que el faran gaudir més de la lectura. 

 

Malgrat tot, trobo molt interessant les reflexions que fa sobre el genere del dietarisme, l’homenatge a un home i una época desparegua en contraposició amb la Barcelona dels seixanta, setanta amb la Barcelona pre-pandèmia, del turism massiu i el globalisme i l’excés d’informació. Després d’haver llegit aquesta novel·la, tinc ganes de seguir llegint aquest autor.

Puntuació: ⭐️⭐️⭐️⭐️

 
Si us ha agradat la ressenya no us oblideu de fer m’agrada, compartir-la amb aquells que els pugui interesar o guardar-vos la imatge per recordar una lectura pendent.
 
Podeu llegir el primer capítol aquí: 
https://www.nuvol.com/llibres/abans-de-les-cinc-som-a-casa-118010