OXFORD TRAVEL DIARY #1
Diumenge, 31 de juliol de 2016
Estimat diari,
Avui ens hem llevat a dos quarts de tres per agafar l'avió cap a Oxford. Gairebé no he dormit i tot i que ara ho intento no puc, l'avió és bastant estret i el motor fa un soroll! A més a més, fins que no hàgim arribat no estaré tranquil·la. Des d'ahir que pateixo pel vol. Mira que sempre intento ser optimista, però amb el que està passant al món, qui no té por? Se senten notícies sobre accidents de vols molt sovint. Alguns més tràgics o sinistres que d'altres. Ara ja estic més tranquil·la. Volem amb una bona companyia. Hem trigat molt a pujar a l'avió i un cop hem sigut dins ens han dit que per tràfic no sortiríem fins al cap de quinze minuts. Ja estàvem tots prou tensos! Ara la gent que tinc al meu costat dorm, cap de nosaltres ha dormit massa aquesta nit. Hi ha un silenci estrany però almenys ara ja no em sembla tens. Ara ja només desitjo arribar i conèixer la família i la companya d'habitació. Em moro de ganes que sigui demà, anar a l'escola, veure la ciutat.
El que més m'ha agradat de volar amb aquesta companyia és la pantalla amb el mapa i un avió que s'hi anava movent i t'anunciava on et trobaves. Així fas geografia de debò! I també m'ha agradat que ens hagin donat esmorzar gratis! Si ho arribo a saber, em guardo l'entrepà que m'ha fet la meva mare per dinar.
Quan hem anat a recollir les maletes, ens hem trobat amb una noia catalana que també venia a EF Oxford. Quan hem sortit el ''transfer'' ja ens esperava amb una altra noia de la República Txeca que ja feia bastant que havia arribat. Ens hem dit quatre frases però la resta de trajecte amb cotxe l'hem passat en silenci. Tots estàvem molt nerviosos. El meu germà ha estat el primer a arribar, després la noia Txeca i finalment jo.
Quan he arribat només hi havia la Joyce, però després ja ha arribat el seu home. Són grans, a ella l'entenc bé però amb ell si no parla a poc a poc i vocalitzant em costa més. M'han donat les claus de casa, així quan arribi no els molesto. M'agrada aquesta llibertat. Però no m'hi acabo de sentir del tot a gust. No són males persones, només és que ell té mal geni. Els quadres que pinta són estranys, n'hi ha de tot tipus i pel meu gust no m'acaben d'agradar. Li agrada escriure poesia i llegir i al cotxe escolta música clàssica. Segur que és una persona interessant, almenys això vull pensar.
D'aquí poc ha d'arribar la meva companya d'habitació, es veu que és de Suècia i té quaranta-quatre anys. M'agradaria que fos jove, però així no aniré tan sola. És estrany, tot és molt estrany.
Hem arribat a casa cap a les onze, els he donat els regals per agrair-los que m'acullin. Els he donat el pernil i els torrons i els hi he dit que volia trobar-me amb el meu germà, però no sabíem com fer-ho i finalment hem quedat que el passaríem a buscar però quan hi hem anat no hi era, m'han dut fins a l'escola de EF però allà jo sabia que no hi era, hem tornat a la casa on ell s'està i per sort l'hem trobat. i hem quedat que demà al matí ell també vindria al cotxe amb nosaltres, així també podrà veure el recorregut que jo he de fer amb el bus. Llavors els hem dit que ja intentaríem arribar sols a la ciutat i hem arribat a Headington, no ens ho coneixíem i demanant al conductor de busos hi hem arribat. Però després no sabíem com arribar a l'escola, per sort preguntant ens hem trobat un noi que ens ha deixat ''wifi'' amb el seu mòbil i hem aconseguit arribar! Ha estat molt simpàtic, ell era italià i simplement estava allà de vacances, no venia a estudiar a EF, i esperava la seva germana que havia d'arribar en bus.
Finalment, hem arribat a l'escola EF, hem fet algunes preguntes i hem decidit dinar (un entrepà que m'havia comprat) a l'entrada de BrooksUniversity. I per por a no saber tornar hem agafat el bus altre cop a Headington, ens ha costat molt trobar l'adequat però pujant un per un i preguntant hem aconseguir tornar. Suposo que amb un parell de dies ja ens anirem acostumant. Això ens ajudarà a madurar. Quan hem arribat a la casa de la família del meu germà he trucat perquè em vinguessin a buscar. Encara no ser com sortir d'allà i arribar aquí.
Són les sis i fa rato que m'han fet el sopar. Ells ja han sopat, suposo que ara baixaré a menjar. I aniré a dormir d'hora que no m'aguanto.
Estimat diari,
Avui ens hem llevat a dos quarts de tres per agafar l'avió cap a Oxford. Gairebé no he dormit i tot i que ara ho intento no puc, l'avió és bastant estret i el motor fa un soroll! A més a més, fins que no hàgim arribat no estaré tranquil·la. Des d'ahir que pateixo pel vol. Mira que sempre intento ser optimista, però amb el que està passant al món, qui no té por? Se senten notícies sobre accidents de vols molt sovint. Alguns més tràgics o sinistres que d'altres. Ara ja estic més tranquil·la. Volem amb una bona companyia. Hem trigat molt a pujar a l'avió i un cop hem sigut dins ens han dit que per tràfic no sortiríem fins al cap de quinze minuts. Ja estàvem tots prou tensos! Ara la gent que tinc al meu costat dorm, cap de nosaltres ha dormit massa aquesta nit. Hi ha un silenci estrany però almenys ara ja no em sembla tens. Ara ja només desitjo arribar i conèixer la família i la companya d'habitació. Em moro de ganes que sigui demà, anar a l'escola, veure la ciutat.
El que més m'ha agradat de volar amb aquesta companyia és la pantalla amb el mapa i un avió que s'hi anava movent i t'anunciava on et trobaves. Així fas geografia de debò! I també m'ha agradat que ens hagin donat esmorzar gratis! Si ho arribo a saber, em guardo l'entrepà que m'ha fet la meva mare per dinar.
Quan hem anat a recollir les maletes, ens hem trobat amb una noia catalana que també venia a EF Oxford. Quan hem sortit el ''transfer'' ja ens esperava amb una altra noia de la República Txeca que ja feia bastant que havia arribat. Ens hem dit quatre frases però la resta de trajecte amb cotxe l'hem passat en silenci. Tots estàvem molt nerviosos. El meu germà ha estat el primer a arribar, després la noia Txeca i finalment jo.
Quan he arribat només hi havia la Joyce, però després ja ha arribat el seu home. Són grans, a ella l'entenc bé però amb ell si no parla a poc a poc i vocalitzant em costa més. M'han donat les claus de casa, així quan arribi no els molesto. M'agrada aquesta llibertat. Però no m'hi acabo de sentir del tot a gust. No són males persones, només és que ell té mal geni. Els quadres que pinta són estranys, n'hi ha de tot tipus i pel meu gust no m'acaben d'agradar. Li agrada escriure poesia i llegir i al cotxe escolta música clàssica. Segur que és una persona interessant, almenys això vull pensar.
D'aquí poc ha d'arribar la meva companya d'habitació, es veu que és de Suècia i té quaranta-quatre anys. M'agradaria que fos jove, però així no aniré tan sola. És estrany, tot és molt estrany.
Hem arribat a casa cap a les onze, els he donat els regals per agrair-los que m'acullin. Els he donat el pernil i els torrons i els hi he dit que volia trobar-me amb el meu germà, però no sabíem com fer-ho i finalment hem quedat que el passaríem a buscar però quan hi hem anat no hi era, m'han dut fins a l'escola de EF però allà jo sabia que no hi era, hem tornat a la casa on ell s'està i per sort l'hem trobat. i hem quedat que demà al matí ell també vindria al cotxe amb nosaltres, així també podrà veure el recorregut que jo he de fer amb el bus. Llavors els hem dit que ja intentaríem arribar sols a la ciutat i hem arribat a Headington, no ens ho coneixíem i demanant al conductor de busos hi hem arribat. Però després no sabíem com arribar a l'escola, per sort preguntant ens hem trobat un noi que ens ha deixat ''wifi'' amb el seu mòbil i hem aconseguit arribar! Ha estat molt simpàtic, ell era italià i simplement estava allà de vacances, no venia a estudiar a EF, i esperava la seva germana que havia d'arribar en bus.
Finalment, hem arribat a l'escola EF, hem fet algunes preguntes i hem decidit dinar (un entrepà que m'havia comprat) a l'entrada de BrooksUniversity. I per por a no saber tornar hem agafat el bus altre cop a Headington, ens ha costat molt trobar l'adequat però pujant un per un i preguntant hem aconseguir tornar. Suposo que amb un parell de dies ja ens anirem acostumant. Això ens ajudarà a madurar. Quan hem arribat a la casa de la família del meu germà he trucat perquè em vinguessin a buscar. Encara no ser com sortir d'allà i arribar aquí.
Són les sis i fa rato que m'han fet el sopar. Ells ja han sopat, suposo que ara baixaré a menjar. I aniré a dormir d'hora que no m'aguanto.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada