SUMMER WRAP UP 2016
El primer llibre que vaig llegir aquest estiu és LES SET AROMES DEL MÓN li he donat 3/5 en Goodreads. Ara un cop acabat m'agradaria tornar-lo a llegir, aquest cop
apreciant-lo més! És increïble tant la seva prosa com el rerefons! I
pensar que m'he saltat
pàgines perquè no m'agradava i no m'acabava d'enganxar... Certament, de
les set aromes, dels set viatges només me n'han captivat dos, però
perquè no ho entenia i ara al
arribar al final ho he entès tot. Sort que li vaig donar una altra
oportunitat i he aguantat fins al final. Més d'un cop vaig pensar a
abandonar-lo però alguna cosa inexplicable no em deixava, em feia sentir
malament! "Les set aromes del món" d'Alfred Bosch és increïble! Cal
paciència en llegir-lo i no voler-ho saber i entendre tot ja des del
principi, és una història molt diferent del que estava acostumada i per
això m'ha costat més llegir-me-la! Però ha valgut molt la pena! I m'ha
ajudat a relaxar-me en alguns moments i a ser més pacient! ☕️❤
Les set aromes del món, comença amb un home fascinat pel cafè i va en cerca del seu origen, en aquesta cerca es trobarà amb una història fascinant la qual es convertirà en el centre i nus de tota la novel·la, dóna la sensació que cada capítol és una història diferent i que no hi ha cap personatge en comú (no us faré cap spolier no patiu és simplement una aclariment que a mi m'hauria agradat que em fessin abans de començar la lectura) en realitat Fèlix Dafo hi serà present en totes, l'únic que canvia i el narrador en cada una d'elles i cada narrador protagonista li donarà un nom diferent del verdader protagonista. El que més em va sorprendre va ser el final, m'agradaria rellegir d'aquí a un temps la historia perquè ara sabent els secrets que és revelen al final potser veuria coses i gaudiria més de la novel·la.
Així que si t'agraden les històries que et fan pensar i et sorprenen amb un final inesperat i inimaginable, et recomano aquest llibre. A més a més, té una portada preciosa. Em sento molt bé d'haver-lo salvat! I pensar que l'anaven a tirar. Bé si algun dia en faig la ressenya ja ús explicaré l'anècdota!
Els caps de setmana de juliol normalment aprofitem per anar a la platja i passem el cap de setmana allà en una casa on no hi ha internet, pot semblar horrible però no tinc cap distracció, llavors aprofito molt per llegir i m'ajuda a no perdre l'hàbit. Com el tren durant l'any, doncs, a l'estiu les escapades a la casa sense internet m'ajuden a seguir llegint, perquè, encara que, m'agradi molt si fa molt temps que no llegeixo, a vegades també em fa mandra.
CITA:
''Va ser el meu primer i el meu darrer glop de cafè. Cremava com l'infern i deixava un rastre amargós com el pecat; era ensucrat com la luxúria i obscur com la tenebra eternal. Aquella tasseta era una caldera menuda, on espessia tota la indecència i tota la perfídia de la humanitat. Durant anys m'havia resistit a la seva fragància temptadora. Jo, Justin Dufoy, predicador reformat, la més ferma de les talaies, havia aguantat una i altra vegada davant els embats de la moda. Però aquell dia m'havia deixat arrossegar fins a Miles, un cau d'entre un miler on servien aquell beuratge. Havia transigit, ple de desfici, i m'havia encaminat a la perdició en una hora maleïda.''
Les set aromes del món, comença amb un home fascinat pel cafè i va en cerca del seu origen, en aquesta cerca es trobarà amb una història fascinant la qual es convertirà en el centre i nus de tota la novel·la, dóna la sensació que cada capítol és una història diferent i que no hi ha cap personatge en comú (no us faré cap spolier no patiu és simplement una aclariment que a mi m'hauria agradat que em fessin abans de començar la lectura) en realitat Fèlix Dafo hi serà present en totes, l'únic que canvia i el narrador en cada una d'elles i cada narrador protagonista li donarà un nom diferent del verdader protagonista. El que més em va sorprendre va ser el final, m'agradaria rellegir d'aquí a un temps la historia perquè ara sabent els secrets que és revelen al final potser veuria coses i gaudiria més de la novel·la.
Així que si t'agraden les històries que et fan pensar i et sorprenen amb un final inesperat i inimaginable, et recomano aquest llibre. A més a més, té una portada preciosa. Em sento molt bé d'haver-lo salvat! I pensar que l'anaven a tirar. Bé si algun dia en faig la ressenya ja ús explicaré l'anècdota!
Els caps de setmana de juliol normalment aprofitem per anar a la platja i passem el cap de setmana allà en una casa on no hi ha internet, pot semblar horrible però no tinc cap distracció, llavors aprofito molt per llegir i m'ajuda a no perdre l'hàbit. Com el tren durant l'any, doncs, a l'estiu les escapades a la casa sense internet m'ajuden a seguir llegint, perquè, encara que, m'agradi molt si fa molt temps que no llegeixo, a vegades també em fa mandra.
CITA:
''Va ser el meu primer i el meu darrer glop de cafè. Cremava com l'infern i deixava un rastre amargós com el pecat; era ensucrat com la luxúria i obscur com la tenebra eternal. Aquella tasseta era una caldera menuda, on espessia tota la indecència i tota la perfídia de la humanitat. Durant anys m'havia resistit a la seva fragància temptadora. Jo, Justin Dufoy, predicador reformat, la més ferma de les talaies, havia aguantat una i altra vegada davant els embats de la moda. Però aquell dia m'havia deixat arrossegar fins a Miles, un cau d'entre un miler on servien aquell beuratge. Havia transigit, ple de desfici, i m'havia encaminat a la perdició en una hora maleïda.''
El segon llibre que vaig llegir aquest estiu va ser ''Un amic a Sud-àfrica'' de Lynne Fairbridge. Va ser una lectura breu i tendre. En Mark és un noi de Canadà, viu una vida normal, va a l'escola, té un grup d'amics amb els que fan gamberrades... Però, la seva visió del món canviarà. El seu pare, el qual ell odia, l'enviarà uns mesos a Sud-àfrica. Allà farà un amic que viu envoltat de pobresa, racisme i violència. I aquesta amistat farà que es revolucioni contra el conformisme amb el que viuen els que l'envolten. No és només la història d'un viatge exterior, sinó és també la història d'un viatge a l'interior del protagonista, un viatge que el marcarà i l'ajudarà a entendre i conectar amb el seu pare.
''Un amic a Sud-àfrica'' és una història realista en la que el protagonista es troba dividit entre dos mons i ha d'escollir en quin pertànyer. És una història realista, dura i revolucionaria. M'ha encantat i la recomanaria a tots aquells que es vulguin endinsar també en aquest estil de històries; no és molt densa però té els sentiments suficients per captivar-te i fer-te relfexionar.
El tercer llibre que vaig llegir aquest estiu va ser ''Joc Brut'' de Manuel de Pedrolo. En aquest llibre li vaig donar 4 de 5 estrelles a Goodreads.
''Joc Brut'' és una història d'amor que no et deixa indiferent. Manuel de Pedrolo és un gran escriptor del qual només n'havia llegit ''El mecanoscrit del segon origen'' gràcies a l'escola i que amb Joc Brut he descobert tot un nou món de noves històries seves que no són massa conegudes. Aquest llibre té 107 pàgines, un ritme trepidant i es molt adictiva. Amb un dia, màxim dos, es pot llegir perfectament. És un tresor; té història bona, sentiments i personatges interessants, per tant, inclús els més ocupats no poden excusar-se de no llegir-la.
El quart llibre que vaig llegir va ser ''Algun dia aquest dolor et servirá'' de Peter Cameron. Vaig descobrir aquest llibre gràcies al booktuber Carlos Carranza de La Cueva de Charles. Y li tinc que agraïr que fes aquella reseña on parlava del llibre perquè em trobava en un bloqueix lector, després dels últims llibres llegits no en torbava cap altre que em vingués de gust en aquell moment i tal i com ell va presentar aquest em va semblar molt interessant. James Sveck sembla tant real! M'encanta! Y está tant ben escrit!!!
No us en diré res més perquè ja en vaig fer una ressenya que us deixo AQUÍ
''Joc Brut'' és una història d'amor que no et deixa indiferent. Manuel de Pedrolo és un gran escriptor del qual només n'havia llegit ''El mecanoscrit del segon origen'' gràcies a l'escola i que amb Joc Brut he descobert tot un nou món de noves històries seves que no són massa conegudes. Aquest llibre té 107 pàgines, un ritme trepidant i es molt adictiva. Amb un dia, màxim dos, es pot llegir perfectament. És un tresor; té història bona, sentiments i personatges interessants, per tant, inclús els més ocupats no poden excusar-se de no llegir-la.
No us en diré res més perquè ja en vaig fer una ressenya que us deixo AQUÍ
I ja per últim, vaig llegir ''El guardián entre el centeno'' de J.D.Saligner. Aquest també gràcies a Carlos Carranza perquè en la ressenya va dir que ''Algun dia aquest dolor et servirà'' li recordava en certa manera a aquest llibre i per això, tant bon punt el vaig acabar vaig buscar aquest per què en James Sveck m'havia captivat i a la vegada m'havia trencat el cor, m'havia fet sentir el que ell sentia com si fós ja amic meu, com si fos jo mateixa i no me'n podia desfer, necessitava entendre'l i El guardián entre el centeno és també una història molt dura, el persoantge també es troba perdut i indignat i decebut del món en el que viu. El seu personatge també m'ha agradat, és cert però que aquest no era tant agradable com l'anterior, és més antipatic, però el seu to irònic i sarcàstic m'ha tret més d'un somriure i això m'ha enamorat, potser no hi he conectat tant però tot i així les seves reflexions m'han semblat també molt interessants.
FI
RECULL LECTURES ESTIU 2016
PODEU TROBAR TOTES LES FOTOS I MÉS A: INSTAGRAM @meyonbook
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada