Brasers || Ressenya

"Als brasers del títol, la narradora hi posa a cremar la fusta aromàtica perquè es vagi consumint mentre explica la història".

Títol: Brasers

Autor -a: Eileen Chang

Traductor -a: Carla Benet

Editorial: Club Editor

Nº de pàgines: 192

Gènere: novel·la literària

Any: 2016

PVP: 17,95€

Sinopsis

Als brasers del títol, la narradora hi posa a cremar la fusta aromàtica perquè es vagi consumint mentre explica la història. Però també hi posa el cor d’una persona perquè es consumeixi fins a la desaparició. ¿Quin és aquest braser? Per a la Weilong, és el casal luxós d’una tia que la introdueix en les altes esferes de Hong Kong, no pas per protegir-la sinó per atreure nois joves cap a les seves arts. Per a en Roger, professor universitari que descobreix la passió als quaranta anys, és el llit nupcial amb una noia que no sap res del sexe. 

És de comerç amb les emocions i de sexe que parlen aquestes dues novel·les breus, ambientades totes dues a la colònia britànica de Hong Kong, on xinesos i anglesos conviuen i s’atreuen en un clima propens a l’erotisme i al malentès. 

Amb tot el delicat cinisme d’una dona que ha inspirat In the Mood for Love de Wong Kar-wai i Desig, perill d’Ang Lee, Eileen Chang parla d’amor fent que es casin les comèdies de Billy Wilder amb les miniatures de l’antiga tradició oriental: traç fi, llum d’or, quid pro quos plens d’ironia i un desenllaç que fa tremolar. 

Sobre l'autora

Eileen Chang

1920-1995

Zhang Ailing, coneguda com a Eileen Chang (1920-1995), va néixer en una família de classe alta de Shanghai. La seva mare era una dona moderna educada a Anglaterra; el seu pare, un opiòman d’idees tradicionals. Després del seu divorci, Eileen queda sota custòdia paterna fins que s’instal·la a Hong Kong per estudiar-hi literatura anglesa a la universitat. El 1941, quan l’exèrcit japonès ocupa la ciutat, ella torna a Shanghai decidida a viure-hi de la seva ploma, i ho aconsegueix amb els primers contes que publica, immediatament aclamats pel públic. El 1944 es casa amb Hu Lancheng, un polític tèrbol que esdevé ministre de Propaganda del govern col·laboracionista de Wuhan, de qui es divorcia al cap de tres anys.

Eileen encara viu uns anys a Shanghai i a Hong Kong després que els comunistes hagin pres el poder, i treballa com a guionista per una productora de films de Hong Kong. El 1955 emigra als Estats Units, d’on no torna mai més, mentre que els seus contes són relegats pel règim comunista. Però la seva popularitat es manté viva a Taiwan i Hong Kong, des d’on arrenca una febre Eileen Chang que l’ha feta redescobrir pel públic contemporani, tant xinès com nord-americà. En la seva obra destaquen les novel·les breus La gàbia daurada,
Rosa vermella i rosa blanca, L’amor que fa caure ciutats i Desig, perill (duta al cine per Ang Lee el 2007).

Ressenya

Arran del #marçasiàtic, repte lector de la comunitat de bookstagram. Aquest 2021 vaig decidir descobrir Eileen Chang, una de les grans autores de la literatura xinesa. En primer lloc, agraeixo a l'editorial que m'enviessin aquests dos exemplars, però sobretot  que l'hagin traduït i editat al català en una edició tan ben cuidada i de tanta qualitat, és un plaer que l'editorial hagi apostat per recuperar una autora amb tant talent literari. 

Igual que el títol anterior, L'amor que fa caure ciutats (us deixo la ressenya aquí), aquest nou títol, Brasers, també està compost per dos relats: "El primer braser" i "El segon braser", que tenen lloc en l'època colonial xinesa, una època complexa on britànics i xinesos intentaven relacionar-se i conviure, però les seves relacions eren plenes d'hipocresia i pura aparença. Hong Kong esdevé un escenari multicultural i decadent on els personatges intenten encaixar tragicament. 

La prosa de Chang m'ha fascinat, és sensual i delicada en les descripcions del primer braser: que et submergeix en la vida decadent i sensual dels personatges a través del seu retrat crític; mentre que la segona retrata també una situació crua però amb una ambientació més asfixiants, d'humitat i xafogor que ens ofega igual que als personatges fins al tràgic final. Les metàfores i comparacions, les descripcions dels colors i les seves paletes de tonalitats, les plantes, els objectes, les olors, les decoracions del mobiliari d'interior i exteriors, res és en va i tot junt aconsegueix transmetre una ambientació i un món peculiar on cap personatge es pot salvar del context històric i social que els ha tocat viure.

Llegeix un fragment de Brasers a Catorze: 

“–Tieta, al cristall pur no se li diuen mentides –encetà amb veu suau i modesta–. El que us diré és la pura veritat: fa dos anys, quan Shanghai anava plena de rumors de guerra, ens vam traslladar a Hong Kong i vaig ingressar a l’Institut Nanying. Però la vida a Hong Kong és cada vegada més cara i el pare no té prou estalvis per mantenir la família. Ara que a Shanghai la situació s’ha calmat, ha decidit tornar-hi. Jo hi he pensat molt i, estudiant força, l’estiu que ve ja em podria graduar, mentre que si torno a Shanghai hauré de canviar d’institut i perdré el curs. Però no sé com fer-m’ho per costejar la vida a Hong Kong, ni per pagar l’escola. Ho he rumiat sense dir-ne res als pares, per no neguitejar-los. Hi he donat moltes voltes i al final us he vingut a veure per saber si no voldríeu ajudar-me.

Els dits afuats de la dama feien rodar el mànec del ventall i els finíssims raigs de sol que s’escolaven entre les fulles li ballaven a la cara.”

 

N’han dit

“Dues novel·les breus que s’expliquen en el temps que tarda un grapat d’encens en consumir-se en el seu braser. Són dues històries que transcorren a la Xina colonial, en el Hong Kong sotmès pels anglesos. Des de la primera línia Eileen Chang les perfuma amb olors delicades, però també amb escenes una mica gore.” Lluís Ruíz a Els Experts d’iCat FM – Una altra mirada a Hong Kong a Brasers d’Eileen Chang.

“Més enllà d’aquestes dues narracions sobre amors, desamors, conformitat amb una situació no volguda però assumida de forma conscient, o autodestrucció a causa d’una mena d’estranys malentesos, lligats a l’encotillament de les relacions amoroses, Chang resulta fascinant a causa de la seva prosa, plena d’evocacions del paisatge proper i llunyà, de comparacions i metàfores admirables, plenes de subtilesa i que t’immergeixen en la sensualitat del context.” Júlia Costa a Llegir en cas d’incendi – Amor, desamor i autodestrucció