Ressenya El dia que sueñes con flores salvajes

Títol:  EL DÍA QUE SUEÑES CON FLORES SALVAJES

Autora: Paola Calasanz (Dulcinea)

Nº de pàgines: 266

Editorial: rocaeditorial

Llengua: castellà

 

PUNTUACIÓ:4,5/5

SINOPSIS:

Flor es una fotógrafa de éxito española que vive en Nueva York, con una vida envidiable, lujos, viajes y un novio guapo y rico con el que se va a casar. A pesar de su naturaleza indomable, Flor goza de una vida estable que cree la hace feliz hasta el día que se cruza con Jake.
Jake es el novio de una de las bodas que Flor tiene que retratar. Flor jamás acepta bodas que no sean de la élite de Nueva York pero, por suerte, desgracia o llamémosle destino, acepta el encargo. La boda tiene lugar en el estado de Tennesse, una boda que hará cambiar el curso de su vida. A través de los ojos de Jake, Flor aprenderá que la vida es algo más que el éxito, el qué dirán, o la impostura que muchos transmiten a través de las redes sociales.
Una historia romántica que nos hace reflexionar sobre lo equivocados que estamos a veces y cómo la vida offline es más auténtica que la online, en la que nos mentimos a nosotros mismos demasiadas veces.

''El día que sueñes con flores salvajes''  és la història de Flor una noia espanyola que viu a Nova York amb el seu futur marit, en Roy. La seva vida sembla perfecta, té la feina dels seus somnis, és fotògrafa de casaments i té bastant èxit i influència en les xarxes socials. Tot sembla que no hagi de canviar fins al dia que rep una trucada per fer un reportatge sobre una parella de Tennessee. Decideix acceptar la feina i se'n va a passar uns dies al poble on viu la parella per coneixer i ajudar-los amb la preparació del casament. Però, les coses no sortiran com havien previst. Quan apareix l'amor de debò, els sentiments són tan místics i inexplicables que són incontrolables, poques persones el trobem i per això, per molt que ho intentin, un cop les seves vides s'hagin creuat, ja no es podran separar.

Per tant,  com la mateixa autora diu, aquesta novel·la és una història d'amor, però no només és això; sinó, també hi ha un fort missatge sobre el qual realment ella opina que és important a la vida, en la novel·la Dulcinea ens transmet a través dels seus personatges la seva filosofia de vida; i el seu estil fresc i àgil fa que t'enganxis a la lectura i t'emocionis. 

És una història molt dolça i bonica, els valors que transmet m'han recordat a la meva última lectura, ''Alquimista'' de Paulo Cohelo i sobretot m'ha fet sentir com quan veia les pel·lícules basades en els llibres de Nicholas Sparks; el qual Paloa Calasanz reconeix que l'ha inspirat, així doncs la seva influència hi és molt present.

Cal reconèixer, essent molt estricta, que al inci la lectura no m'acabava de convèncer; em semblava molt previsible i els diàlegs poc creïbles. Així i tot m'ha fet emocionar, enganxar-m'hi i desconectar absolutament de tot. Al principi el diàleg entre la Flor i en Jake el primer cop que es trobem em sembla poc creïble perquè ell sembla una mica antipàtic i no lliga amb la personalitat que coneixerem després, personalment hauria trobat més normal que digués ''tranquil·la, no passa res'', però aquesta és la meva opinió; a més, això no m'ha tret de la lectura i l'he seguit llegint. 

 @meyonbook

Hi ha alguns tòpics que no m'han agradat i em sap greu comentar-los, perquè no vull que això us faci descartar la lectura, un és que al Jake no li agradi la idea de casar-se i que digui que és cosa de noies o bé quan la Flor sap que ell és vegà digui ''me parece tierno (...), y más un hombre.'' (p.49). O per exemple, la relació que té la protagonista amb la seva àvia, és possible que es tinguin molt afecte, tot i això, per la meva experiència lectora la forma de parlar de l'àvia m'ha semblat poc creïble, molt semblant a la de la protagonista, massa moderna. I ja l'últim diàleg, quan Flor coneix per primer cop la parella que ha de fotografiar, ella mateixa diu que actua poc professional i es justifica, però així i tot, em va treure una mica de la ficció; malgrat tot, això són opinions personals. Al llarg de la lectura els diàlegs milloren. Es nota que és la seva primera novel·la, a més a més, així facilita que tot flueixi més ràpidament, el ritme és més trepidant i feia que em passes hores llegint. Per això us recomano aquest llibre, perquè això no passa amb qualsevol.

El fet que estigui escrit en primera persona i en present fa que el diàleg entre narrador-lector sigui més directe, i l'estil senzill i col·loquial fa la història més propera a la nostra vida quotidiana, com també ajuden les frases i els hashtags que representa que ella publica a l'Instagram. També expressa molt els seus pensaments, que són els que podria tenir qualsevol ''me pregunto si me habré convertido en una materialista capitalista'' (p.10) o  quan se li trenca el mòvil ''Maldita sea'' (p.12). O per exemple, també té pensaments contradictoris, no s'entén, pensa una cosa i sent una altra i això fa que sigui molt fàcil sentir-s'hi identificat.  També hi ha un ús abundant de verbs i poques descripcions, només les suficients i quan les fa són perfectes i et permeten veure perfectament el que descriu, això dóna molt ritme i enganxa. 

''Con un café calentito en las manos y un buen trozo de bizcocho recién hecho, Mel y yo nos sentamos, una frente a la otra. Las paredes de madera, las cortinas de cuadraditos marrones y beis.  Las mesas rústicas con las sillas blanquitas. Las tazas blancas con dibujos de abetos y osos. El escaparate lleno de corissants, muffins y tartas caseras para todos los gustos y flores perfectamente escogidas decorando cada mesa.'' (p.47)

En resum, ''El día que sueñes con flores salvajes'' és una novel·la que us recomano llegir si us agraden les històries d'amor i si teniu ganes d'evadir-vos i no poder deixar de llegir durant hores. Malgrat algunes petites coses com els diàlegs, he gaudit molt de la lectura i m'he sentit molt en pau i feliç. I acabar-lo ha estat com tornar d'un viatge en el qual has estat molt feliç i ara em sento molt bé perquè l'he gaudit molt, però a la vegada em sento nostàlgica d'aquest meravellós món. Per sort, avui surt el segon llibre i tot i que els protagonistes no seran els mateixos, l'autora afirma que també hi sortiran de fons i podrem saber com continua.