RESSENYA / L’UNIVERS, ELS DÉUS, ELS HOMES de JEAN-PIERRE VERNANT

Títol:  L’UNIVERS, ELS DÉUS, ELS HOMES

Autor: JEAN-PIERRE VERNANT

Nº de pàgines: 224

Editorial: Anagrama, la butxaca

Llengua: català

 

PUNTUACIÓ:4/5

SINOPSIS

És aquesta obra una magnífica introducció a la mitologia grega. Vernant explica els mites de l´antiga Grècia, evoca els orígens de l´univers, la guerra dels déus i les relacions que la humanitat no ha deixat mai de mantenir amb l´esfera divina. L´autor recrea amb gran amenitat els mites grecs que han pessat a ser referents inesquivbles per comprendre l´art i la literatura occidtnals; dels estratagemes de Zeus a l´astúcia de Prometeu, de la invenció de la dona a les vicissituds d´Ulisses, de la Guerra de Troia al destí fatal d´Èdip o la proesa de Persu, la veu del savi ens guia pas a pas al llarg d´un viatge que ens retorna als orígens del nostre present.  

RESSENYA

JEAN-PIERRE VERNANT (1914-2007), L’univers, els déus, els homes. Editorial Anagrama / Editorial Empúries 2000. (L’Univers, les dieux, les homes. Récits grecs des origines 1999); traduït al català per Armand Caraben van der Meer.

L’univers, els déus, els homes és una introducció a la mitologia grega. En l’obra Vernant no només es dedica a traduir els mites, sinó que també fa ús del discurs mitogràfic i introdueix aclariments, reflexions, ens recorda dades dites anteriorment i fa comparacions amb altres mitologies o altres versions d’un mateix mite. Això fa que la lectura sigui molt enriquidora i fàcil, ja que et permet mantenir el fil dels fets sense la necessitat de rellegir. Com per exemple: ‘’Eros i Hímer, l’amor i el deisg. Aquest Eros no és l’Eros primordial, sinó un Eros que exigeix que a partir d’ara hi hagi masculí i femení. Segons algunes versions, el segon Eros és fill d’Afrodita.’’ (p.23), ‘’No és, com alguns monstres de la mitologia del Pròxim Orient, una massa pesada i inert que, en moment comptats, creix i actua com a potència de resistència amenaçant d’ocupar tot l’espai entre terra i cel.’’ (p.41), ‘’D’altres versions anàlogues expliquen que...’’ [...] Encara hi ha una altra història on...’’ (p.44,45).

L’autor és conscient que els mites no poden sobreviure per si sols, necessiten ser recordats i transmesos de generació en generació, reconeix que és difícil perquè n’hi ha moltes versions. Aquesta és la màxima preocupació de l’autor, així doncs, l’objectiu central de l’obra, com l’autor aclareix en el prefaci és la pervivència dels mites: ‘’He mirat de narrar com si la tradició d’aquests mites pogués ser perpetuada. La veu que, durant segles, s’adreçava directament als auditoris grecs i que avui s’ha extingit, volia que arribés de nou als lectors d’avui. Si en algunes pàgines d’aquest llibre ho he aconseguit, voldria que també fos ella qui, com un eco, continués ressonant.’’

El llibre està estructurat en cinc parts: el Prefaci, la Col·lecció dels mites, el Glossari de personatges, la Bibliografia i la Taula o índex de continguts. La part central i més extensa és La col·lecció de mites, organitzada en vuit i conté: l’Origen de l’univers, Guerra dels déus i la reialesa de Zeus, El món dels humans, La guerra de Troia, Ulisses o l’aventura humana, Dionís a Tebes, Èdip a deshora i Perseu: la mort, la imatge.

Potser l’únic aspecte que he trobat a faltar són les il·lustracions. Freqüentment, en els reculls de mites aquests van acompanyats per imatges d’estil grec que representen els personatges amb els seus trets distintius. Tot i així, l’estructura de l’obra és molt clara i ordenada, cada mite està dividit en subtítols que resumeixen l’acció central del paràgraf i que et permeten recuperar-lo fàcilment en el cas que s’hagi de rellegir. Tampoc s’hi troben peus de pàgina amb explicacions, això permet fer la lectura més fàcil i fluida, ja que si l’autor, que és molt observador i detallista, intueix que alguna cosa es pot haver oblidat o potser no s’entén ell l’aclareix. Per exemple: ‘’Rea és com un doble de Gea. Ara bé, tot i que es tracta de dues potències primordials que encarnen la terra, es diferencien en un aspecte fonamental. Gea té un nom transparent per tots els mortals: es diu Terra i és la terra; Rea, en canvi, ha rebut un nom personal, individualitzat, i no és l’encarnació de cap element natural.’’ (p.26), ‘’Un any gran pot durar cent, fins i tot mil anys.’’ (p.29), ‘’Aquí reapareix el tema de l’alimentació, que té un paper molt important en la mitologia grega.’’ (p.30), ‘’A diferència d’Urà, Cronos no bloqueja la seva progenitura en el ventre de la mare: ho fa en el seu propi ventre.’’ (p.34), ‘’Queda clar que, en el rerefons de totes aquestes històries, rau la idea d’un univers diví amb uns privilegis propis.’’ (p.49), ‘’Ulisses diu que el seu nom és Outis, és a dir, Ningú: <<Els meus amics i parents m’anomenen Outis>>. Fa un joc de paraules, perquè les dues síl·labes ou-tis podrien ser substituïdes per una altra manera de dir, me-tis. Ou i me són en grec dues formes de negació, però si outis significa perosna, metis designa l’engany.’’ (p.107), El que diu Aquil·les a l’Odissea és el contrari del que proclama a Ilíada...’’ (p.118).

L’univers, els déus, els homes és un molt bon recull de mites. L’estil utilitzat per Jean-Pierre Vernant no és pompós ni retòric, pretén explicar de forma clara amb un llenguatge a l’abast de tothom i un to molt proper que el permet arribar a un nombre més gran de lectors. Combina el discurs mític i l’explicatiu, no només tradueix i narra com un autor clàssic, sinó com al gran coneixedor de la mitologia que és. ‘’Es podria creure que la història s’ha acabat. Però no és, ni de bon tros així. Queda el tercer acte.’’ (p.68).

Vernant aconsegueix reunir una gran quantitat de versions, però, tot i així, trobo que alguns mites són breus o es deixa detalls com per exemple, en el cas de la castració d’Urà, simplement diu ‘’llança el membre viril d’Urà a l’aire’’ i no enrere com diuen la majoria de mites que he llegit. També, posa atenció en uns personatges més que en d’altres com és el cas de Tifó en el segon grup de relats:  ‘’La guerra dels déus i la reialesa de Zeus’’ o canvia l’ordre i se salta alguns episodis.

No obstant això, trobo que la selecció és molt adequada i sobretot m’ha agradat molt la versió de l’Odissea d’Homer de la qual n’ha agafat les escenes clau i les ha sabut narrar d’una forma excel·lent combinant-les amb reflexions i informació extra com: ‘’Ulisses no és tant sols l’home que vol recordar, sinó també l’home que vol veure, conèixer.’’ o de Circe com: ‘’¿Per què? Perquè és solitària i només pot rodejar-se d’éssers vius que no puguin marxar.’’  M’hauria agradat que l’autor hagués explicat el perquè d’aquesta selecció en el Prefaci.

Però a part d’això, és una obra que recomano a tots aquells que els interessi la mitologia grega i s’hi vulguin introduir. Em feia respecte llegir-lo, pensava que al ser un recull de mites narrat per un historiador la lectura seria densa i feixuga, però m’ha sorprès. També el recomano igualment a tots aquells que ja tinguin un cert coneixement de la mitologia perquè ajuda a recordar elements no tan coneguts dels mites i la seva lectura és ràpida. Penso que Vernant és en efecte, el millor narrador de mites grecs que he llegit fins a l’actualitat.