Situacions tèrboles, enganys, personatges sospitosos, encontres inesperats i passions extremes s'entrellacen en el darrer llibre de Jordi Cervera Justícia quasi poètica.
Títol: Justícia quasi poètica
Autor -a: Jordi Cervera
Nº de pàgines: 380
Gènere: novel·la negra
Any: 2021
PVP: 20,00€
SINOPSIS
Un bosc, un parc i un jutjat. Què poden tenir en comú aquests tres escenaris? Doncs més del que us penseu, sobretot si, a més, fem una ullada als protagonistes que s’hi mouen. Perquè costa d’imaginar les coses que poden arribar a unir un filòsof mediàtic, una jutgessa respectada, una jove sense futur i un petit delinqüent superb i pagat d’ell mateix. La resta és l’angoixa, la tensió, els ulls nerviosos i les mans que passen pàgines, impacients...
Perquè no oblideu que la justícia sovint és molt més fosca que la injustícia i, com tot a la vida, té múltiples cares. Així, doncs, sou a punt d’endinsar-vos en una història carregada de situacions tèrboles, d’enganys, de personatges sospitosos, d’encontres inesperats, de passions extremes..., sou a punt de comprovar com cada pas que s’hi dona condueix directament a l’abisme de l’ambigüitat, a l’extrem dels sentiments, al terratrèmol de les accions.
Quan acabeu, podreu tornar a mirar la justícia amb els mateixos ulls?
Sobre l'autor
Jordi Cervera Nogués (Reus, 1959). Periodista, Premi Vila de Martorell, Blocs Catalunya i Vila de Lloret.
Va ser l'autor de 'Serial Chicken', la primera novel·la a Europa escrita a través de Twitter dins la BCNegra 2010. Ha guanyat premis de periodisme, com el Reus de Comunicació; de poesia, com el Pere Badia de Torredembarra, el Miquel Martí i Pol, de la UAB, o el Benet Ribas-Recvll, de Blanes; de narrativa, com el Pin i Soler, de Tarragona, el Pere Calders, de la UAB, l’Edebé de literatura juvenil per 'La mort a sis vint-i-cinc' (amb 17 edicions i publicada a diversos països), els premis a la Millor novel·la negra en català del grup Brigada 21 i el Ferran Canyameres per 'Mosques' o el premi a la Millor novel·la negra en català pels lectors de la llibreria Negra y Criminal.
Ha publicat més de 50 obres com 'Menú de degustació', el primer llibre de poemes que s'ha escrit al voltant del restaurant El Bulli, amb pròleg de Ferran Adrià; la distòpia futurista 'L'enigma Perucho'; i 'Novela negra', un llibre de poemes en castellà a la prestigiosa col·lecció El Bardo de Poesía.
RESSENYA
Si us agrada la novel·la negra. L'Editorial Alrevés acaba de publicar Justícia quasi poètica, l'última novetat de la col·lecció Crims.cat i de l'escriptor i periodista reusenc Jordi Cervera.
El que més m'ha fascinat d'aquesta lectura és la seva estructura. A l'inici la numeració dels capítols sense ordre cronològic, la presentació de diferents escenes i personatges, resulta confusa. A mesura que ens endinsem en la història i, sobretot, cap al final, tot cobra sentit. El ritme del capítols i l'angoixa que et deixen costa d'oblidar. Realment durant aquestes setmanes he tingut més d'algun malson i crec que el culpable n'ha estat aquest llibre.
Normalment, la novel·la negra no és un gènere que m'apassioni però, de tant en tant, m'agrada aventurar-me i llegir coses amb les quals no em sento tan còmode. Trobo que si no ho hagués fet, no hauria descobert ni la meitat dels meus llibres preferits. Tot i això, si sou com jo i no esteu molt acostumats a aquest gènere, us aviso, aquesta lectura us sorprendrà moltíssim. Les ambientacions són molt tèrboles i les seves descripcions són molte extenses, de vegades massa.
Sens dubte, és un llibre que hauria de dur l'etiqueta que posa instagram de contingut sensible, ja que si entreu sense aquesta advertència, les escenes de violacions o assassinats us poden fer patir i molt, com a mi, però a la vegada us faran més forts!
El llibre comença amb tres escenaris diferent: un bosc, un parc i un jutjat. Els personatges són una jutgessa amb molt de prestigi, un periodista i professor universitari molt mediàtic, una jove caixera de supermercat i un lladre de carrer molt seductor. En tots tres ambients, els personatges hi viuran experiències poc agradables on la justícia acaba resultant quasi poètica.
Així doncs, encara que a l'inici sembla que totes les històries son inconexes, recomano arribar al final, perquè descobrim com l'autor ens ha estat manipulant i enterbolint la ment entre tanta obscuritat.
L'heu llegit? Què us ha semblat? En parlem als comentaris?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada