SENY I SENTIMENT || CINÈFILA
El talent d'igualar un clàssic amb la seva adaptació
Jane Austen, Club Victòria Globos d'Or i Oscaar
Arran de la mort sobtada del pare de família, les germanes Dashwood veuen profundament alterada la seva vida, fins aleshores alegre i despreocupada. Tot d’una queden totalment desemparades i han de marxar de la casa familiar, que ha passat per herència al seu germanastre. Les dues germanes grans –Elinor, tranquil·la i prudent, i Marianne, impulsiva i romàntica—s’enamoraran i experimentaran doloroses decepcions, però el seu patiment les ajudarà a comprendre’s millor, i a descobrir que, per ser realment felices, el seny ha de deixar pas al sentiment i el sentiment ha de cedir davant el seny. Aquesta és, sens dubte, una de les grans novel·les de Jane Austen (1775-1817) i de la història de la literatura universal
The Making of Sense & Sensibility 1995 [FULL] | Emma Thompson, Kate Winslet,
Alan Rickman
Ang Lee, és conegut per dirigir pel·lícules fortes emocionalment i d'exploració d'emocions remprimides i ocultes, és un director de cinema taiwanès que va guanyar el Premi Oscar al millor director l'any 2006 per Brokeback Mountain i l'any 2013 per La Vida de Pi.
Emma Thompson, actriu i guionista britànica, reconeguda com a un a de les millors actrius britàniques actuals encarnant personatges sensibles, lliures i espontanis. Va guanyar el premi Oscar a la millor actriu el 1992 amb Retorn a Howards End.
El que més m'ha sorprès és que la pel·lícula és bastant fidel al llibre. Hi ha alguns canvis, tots justificats, que a la vegada han fet que no pugui decidir quina de les dues reproduccions de la història, el text original o l'adaptació m'agrada més. Els personatges masculins, l'Eduard i en Coronel Brandon m'han resultat molt més agradables i simpàtics que al llibre, mentre que en Willowgbhy que a la novel·la no era tan descarat, a la pel·lícula, des de l'inici em va fer sospitar.
L'ironia, l'eina per excel·lència en la prosa de Jane Austen hi queda molt més diluida, perden la força i la sàtira que aproten les acotacions del narrador, tot i així penso que els diàlegs amb la Lucy i la Fanny en l'adaptació aconsegueixen transmetre aquesta sensació d'incomoditat i odi tan autèntica en la novel·la.
Pel que fa a l'estètica de la pel·lícula, l'escenografia i la fotografia dels espais crec que respresenten molt bé el que el lector s'imagina a través de les descripcions de Jane Austen: l'anglaterra rural del segle XIX, on la gent vivia allunyada de les grans ciutats, però tot i així tenia una vida social ben activa.
Tot i això, encara que les escenes del paisatge i els espais m'han enamorat, el que més m'ha captivat són els plans cinematogràfics centrant l'espectador en el diàleg i reproduint l'incomoditat d'algunes situacions, la repulsió per alguns personatges o la tendresa envers d'altres. i sobretot com la càmara aconsegueix mostrar a través de les seves expressions i gestos el sentiment de la Marianne o el seny de l'Elinor.
L'exit de Seny i Sensibilitat (1995) es va traduïr en 27 premis i més de 25 nominacions, entre les quals destaca el premi d'Oscar i un Globo d'Or pel millor guió basat en una obra previament produida o publicada (Emma Thompson). I un altre Globo d'Or per a millor pel·lícula de drama. Va ser nominada també a ambdos premis per millor actriu principal i secundària, per millor cinematografia, disseny de vesturai i música, entre molts d'altres premis igual internacionals. A més està protagonitzada per actors de renom com Emma Thomson, Kate Winslet, Hugh Grant, i Alan Rickman. i dirigida per Ang Lee i escrita per Emma Thompson. Així doncs, no sorprèn que malgrat tenir uns quants anys ens segueixi enamorant i captivant ja que l'el·lecció del director, la guionista i el càsting dels actors va ser la barreja perfecta.
Sense & Sensibility Wins Best Motion Picture Drama - Golden Globes 1996
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada