RESSENYA El conte de Nadal de l'Auggie Wren
El conte de Nadal que surt dels tòpics i que va inpirar la película 'Smoke'.
Sinopsis
Quan Paul Auster rep l’encàrrec d’escriure un conte de Nadal per publicar al New York Times, s’adona que s’ha ficat en un embolic. Com escriure un conte de Nadal sense caure en arguments ridículs, amb sentiments ensucradíssims i personatges embafadors? És l’Auggie Wren, que regenta un estanc a Brooklyn, qui li donarà la solució: «Si em convides a dinar, amic meu, t’explicaré el millor conte de Nadal que hagis sentit mai. I t’asseguro que fins a l’última paraula és veritat.»
Una història gens convencional —un lladregot, una cartera perduda, una àvia cega, un dinar familiar—, gens sentimental però plenament emotiva, que capgira els suposats valors nadalencs i que va ser el germen de la pel·lícula Smoke. Un clàssic contemporani.
«Mentre hi hagi una persona que se la cregui, no hi ha cap història que no pugui ser veritat.»
Paul Auster
Nascut a Newark (Nova Jersey) el 1947, és un dels autors més llegits i traduïts de la literatura actual. Va estudiar literatures europees a la Universitat de Columbia (Nova York). En la seva obra destaquen Trilogia de Nova York (Ciutat de vidre, Fantasmes i L’habitació tancada), La música de l’atzar, Leviatan, El llibre de les il·lusions, Bogeries de Brooklyn, o 4, 3, 2, 1.
Ressenya
Paul Auster ha rebut l'encàrrec d'escriure un conte de Nadal pel New York Times, però no sap què escriure i l'Auggie li promet que si el convida a dinar li explicarà un conte.
L'Auggie, que treballa darrere el taulell de l'estanc on el narrador sol comprar tabac, un dia va veure al diari una ressenya d'un dels seus llibres acompanyada d'una fotografia seva i des d'aquest instant, la seva relació va canviar. L'Auggie també es considera un artista i un dia li demana a l'escriptor que vegi la seva obra: un àlbum de més de quatre mil fotos de la cantonada on hi ha el seu estanc fetes cada dia de la seva vida a la mateixa hora. Tota una obra magna! L'Auggie l'ensenya a observar amb deteniment: “Vas massa de pressa. Si no vas més a poc a poc és impossible que ho entenguis”, i de mica en mica, l'autor comença a apreciar les coincidències, les persones que solen aparèixer a aquella hora a les seves fotos, les llums, els contrasts, fins els detalls més petits: “Em vaig adonar que l’Auggie fotografiava el temps, tant el temps natural com el temps humà, i ho feia col·locant-se en un raconet del món i desitjant fer-se’l seu, fent guàrdia a l’espai que havia escollit per a ell”. Des d'aquest moment la seva relació canvia i, un dia, l'alter ego de Paul Auster li comenta la seva frustració i l'Auggie decideix ajudar-lo explicant-li un conte que és la història sobre com va aconseguir la càmera.
Encara que sorprèn que un conte amb lladres i personatges solitàris protagonitzin una historia de Nadal, sens dubte, aquest és l'atractiu d'aquest conte (no)nadalenc: no és un conte sensibler, ni excessivament cursi, i tot i que els personages intenten ser bondadosos per Nadal, les festes no influeixen en la seva moralitat.
El conte de Nadal de l'Auggie Wren és un llibre molt breu, de poques pàgines i que es pot llegir un vespre al llit abans d'anar a dormir o un migdia mentre prenem el café. És de lectura fácil i àgil, ja que la narració és el diàleg entre l'escriptor i Auggie Wren. La historia, doncs, juga amb la ficcio i realitat, i el lector es pregunta: és el conte real o inventat?
De la mateixa manera, l'adaptació cinematogràfica Smoke, dirigida per Wayne Wang i escrita pel mateix Paul Auster, també manté aquesta narració tan particular del conte i ens mostra el diàleg on l'Auggie narra el conte durant el dinar, i no és fins al final, en els crèdit, on ens mostra la representació.
Si com jo sempre heu volgut llegir Paul Auster, però no heu trobat mai el moment, ja que aquest any no podrem fer dinars tan llargs ni amb tanta gent, podem aprofitar-lo per llegir històries de Nadal com aquesta. A més, crec que aquest any, més que mai, podrem sentir-nos identificats amb la reflexió de l'Auggie, l'home de l'estanc de Brooklyn, que durant any ha fet fotos del seu local cada dia a la mateixa hora i és que Wren ensenya al narrador a mirar i aquest fascinat ho relata tot en aquest conte.
Us deixo aquí un tastet del llibre:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada