LA CASA DE MANGO STREET || RESSENYA

Una novel·la breu i amb una veu narrativa molt revolucionària amb qui et serà gairebé impossible no sentir-te identificat.

Títol: La casa de Mango Street
Autor: Sandra Cisneros
Editorial: L'AltraTribu
Traducció: Míriam Cano
Il·lustracions: Núria Solsona
Pàgines: 152
Any: 2020

PVP: 16,00 €

Sinopsis

Quan és adolescent, l’Esperanza i la seva família es traslladen a Mango Street, en un barri hispà als afores de Chicago. La casa nova, tot i suposar una millora, no és, ni de bon tros, la casa on ella voldria viure, i l’Esperanza es passa el dia somiant en el moment en què podrà tenir una casa pròpia. Les converses i discussions amb la seva germana petita i les seves amigues, les anècdotes dels veïns i veïnes del barri i la curiositat pel sexe i l’amor formen part de l’educació sentimental d’aquesta adolescent somiadora que lluitarà per empoderar-se i per la llibertat de triar el seu propi futur. Lluminosa i vital, celebrada per la crítica, traduïda a més de vint llengües i estimada per lectors de totes les edats, La casa de Mango Street ha esdevingut tot un clàssic contemporani, una història plena de vida i sentit de l’humor amb uns personatges que s’escapen de les pàgines i ressonen molt més enllà de la lectura.

“Afortunada la generació que ha crescut amb l’Esperanza i La casa de Mango Street. Afortunats, també, els futurs lectors. Un llibre meravellós i ple d’humor que es queda per sempre amb nosaltres”, Maxine Hong Kingston

Ressenya

La casa de Mango Street de Sandra Cisneros és una novel·la breu sobre la identitat, la immigració, la pobresa, el somni americà, la sexualitat, el matrimoni, la llibertat i l'empoderament femení. Està estructurada en diferents relats narrats tots des del punt de vista de la protagonista, això aporta molta tendresa a la història, però el que m'ha captivat és la prosa, en aparença senzilla, però plena de metàfores i la potentíssima crítica social que es pot llegir entrelínies. 

La casa de Mango Street és l'obra més reconeguda de Sandra Cisneros, considerada un best-seller del New York Times i, fins i tot, se'n va fer una adaptació teatral. Cisneros, nascuda el 1954 a Chicago, és una escriptora, novel·lista i poeta americana d'orígens mexicans i en les seves obres hi ha una forta influència cultural de les arrels mexicanes. També, el fet que la protagonista desitgi convertir-se en escriptora ens revela que és una obra amb molts elements autobiogràfics. 

Per tant, l'autora recupera records de la seva infància; com la protagonsita del llibre, Cisneros ja somiava en ser escriptora i en tenir una casa pròpia on poder escriure, però la seva família, sobretot el seu pare, no hi va estar mai d'acord; a l'època la seva prioritat havia de ser trobar un bon marit i casar-se. Com veurem en la novel·la, la protagonista descobreix que les dones del seu barri un cop es casen perden tota la seva llibertat, i per això ella s'hi nega i decideix que tindrà una casa pròpia, una casa que serà només seva. 

Una curiositat és que va escriure Mango Street després d'haver-se graduat i li va servir com una reflexió per consolidar la seva identitat, ja que durant molts anys s'havia sentit rebutjada per ser dona, immigrant i de classe social baixa. Això ho sabem perquè en la introducció del llibre titulada: 'Una casa pròpia', l'autora utilitza la foto per descriure l'espai on va escriure aquesta novel·la. Sens dubte, encara que la novel·la m'ha agradat molt, el que més em va fascinar a l'iniciar el llibre va ser aquesta introducció.

La novel·la explica la història de l'Esperanza, una nena de família mexicana que després d'anys de mudances en diferents apartaments, finalment, la seva família es muda a una casa a Mango Street, als suburbis de Chicago, però la casa no és com la protagonista se l'imaginava, no s'assembla a la casa dels seus somnis. 

Durant la primera part de la novel·la, l'Esperanza ens presenta la seva família, els veïns i descobreix l'amistat. Primer coneix la Kathy, però aquesta es muda aviat i llavors coneix la Lucy i la Rachel. Des de llavors, la Lucy, la Rachel, l'Esperanza i la seva germana petita, Nenny, es faran amigues i aniran juntes en bici pel barri de Mango Street. 

L'Esperanza ens descriu la vida de Mango Street a través dels diferents relats teixint la història de la seva família, la casa i els veïns. Explica les històries sobre els homes i els nois del seu barri, però, sobretot, es centra en les dones i les noies. L'Esperanza reflexiona en diversos moments sobre què significa ser una dona. La majoria de les dones del seu barri, un cop casades, passen els dies observant la vida a través de les seves finestres esperant que els seus homes tornin a casa i l'Esperanza no espera el mateix que elles de la vida.

Després coneixerà la Sally i es faran amigues. Tot i així, l'enveja perquè vesteix amb estil i atrau als nois. De mica en mica, però, s'adonarà que la Sally no és tan bona amiga com pensava, perquè sempre anteposa els nois a la seva amistat i algunes experiències traumàtiques amb nois faran que la seva amistat es vagi refredant, ja que no veuen el món de la mateixa manera: ella vol seguir sent una nena, així se sent més segura, vol evitar durant un temps més ser una dona, perquè s'ha adonat dels riscos que això té. Un dia la Lucy, la Rachel i l'Esperanza es posen talons per primera vegada i es senten immediatament més grans i s'adonen com atrauen la vista dels seus veïns i es senten desitjades per primer cop. Ja no són unes nenes, sinó dones! Però quan un vagabund els ofereix diners a canvi d'un petó, elles se senten assetjades, els talons ja no els agraden, no se senten segures i corren cap a casa per amagar els talons, és a dir, decideixen ser nenes durant un temps més i amagar l'inevitable, que el seu cos està canviant i s'estan convertint en dones, i a partir d'ara seran vistes de forma sexualitzada i això ho relacionaran amb perill.

També, per exemple, 'El jardí del mico' és un capítol que descriu el jardí del barri on juguen les amigues. Però, mentre l'Esperanza encara prefereix jugar amb els més petits, la Sally que ja es considera més gran i prefereix estar amb els nois. Llavors l'Esperanza per pasar una estona juntes va amb ella i s'adona que no li agrada com els nois tracten la seva amiga, però quan intenta defensar-la, la Sally riu amb els nois i ella s'enfada. Des d'aquest moment al jardí, s'adona que ja no és una nena, però tampoc vol acceptar ser una adulta. Així doncs, des d'aquest punt de vista tendre i innocent, intuïm com l'Esperanza s'està fent gran i per molt que li agradaria seguir sent una nena, ja no hi ha marxa enrere, ella no vol créixer perquè no accepta el món on li ha tocat viure, no vol acabar com la seva tieta, que també duia el seu nom i que també era molt revolucionària, però que un cop es va casar va deixar de ser-ho. I, finalment, el capítol: 'Quatre arbres esprimatxats' també mostra la situació de precarietat en la que es troba la gent del barri i reforça més el desig de la protagonista per buscar un futur millor.

Així, veiem com des de ben petita, l'Esperanza és una inconformista i una somiadora amb una visió molt revolucionària del món, i no vol acabar com la resta de dones del seu barri. Ella vol marxar d'allà, viure més a prop de la natura en una casa pròpia, ser lliure i escriure. Penso que si us va agradar Un arbre creix a Brooklyn de Betty Smith, de ben segur que aquesta novel·la no us decebrà. 

Us deixo aquí un tastet del llibre que ofereixen a la web de l'editorial:

També se'n va fer una adaptació teatral. Aquí podeu veure'n algunes escenes:

Si voleu conèixer una mica més l'autora, podeu veure la següent  entrevista:

Us deixo aquí també l'enllaç a l'INSTAGRAM de l'autora