RESSENYA || LES FURES

de novembre 09, 2020

RESSENYA || LES FURES

'Les Fures' un clàssic que mostra amb nostàlgia una societat en un procés de canvi molt adient per rellegir a l'actualitat

Títol: Les Fures

Autor: Llorenç Villalonga

Editorial: Viena

Col·lecció: Petits Plaers

Nombre de pàgines: 208

PVP: 16,00 €

El llibre que tanca el cicle mític de Bearn

A Les Fures, els records infantils del protagonista topen amb la realitat que es troba quan torna a Bearn després de deu anys fora de l’illa. Tot ha canviat: ara hi ha instal·lades tot de senyores angleses en hotels de luxe. Però les Fures, aquelles dues ancianes que tanta por li havien provocat a ell de petit, segueixen allí, com si el món atàvic, de bruixes i mites, pogués encara conviure durant un temps amb les motos i els transistors.

Villalonga és un dels autor cabdals de la literatura catalana segle XX. Llegir Les Fures, encara que sigui l'última obra del cicle de Bearn, és un bon inici per introduir-nos a la seva obra: la seva brevetat fa que començar-ne la lectura faci menys respecte i a l'iniciar-lo descobrim que és un llibre que es debora. Encara que coneixia la figura de Villalonga, mai m'havia llançat a llegir la seva obra, però després de Les Fures, tinc ganes de llegir tot el que va escriure sobre aquest món místic de Bearn.

Qui són les Fures? Són realment el que el poble diu d'elles? Els personatges que donen nom a aquesta novel·la són personatges-fantasma que ens acompanyen al llarg de la història, ja que mai arribem a veure-les, però tots els personatges parlen d'elles i sembla que siguin les causants de tots els mals que tenen lloc a Bearn, el poble Mallorquí on Villalonga situa la seva obra.

Les Fures és una obra divida en dues parts, iniciem la primera a través d'un narrador en primera persona que ens explica els seus records d'infància a l'estil de Proust: amb molta nostàlgia i idialitzant el passat; l'infància era un món on tot era possible, un món on les Fures eren reals i causaven tots els mals que s'esdevenien a Bearn. Però a mesura que avança la història i, sobretot, a la segona part on el protagonsita que ha marxar de Bearn i ha crescut, ara té vint anys, torna al poble de la seva infànica i amb nous ulls, més crítics, veu com el món on va créixer ha canviat, però ell també. Així doncs, no només la prosa, sinó que també la sensació de nostàlgia i de paradís perdut m'han recordat a Proust. De fet, el viatge de transformació que fa el protagonsita de Les Fures encarna una de les cites més cèlebres de Proust: "L'únic veritable viatge de descobriment no consisteix a buscar nous paisatges, sinó a mirar amb uns nous ulls."

Les Fures també s'han descrit com una obra de realisme màgic, però hi ha qui, en canvi, la considera una obra costumista. A mi m'agrada pensar que és una barreja entre els dos gèneres. D'una banda, la primera part té aquest aire mísitc i de realisme màgic a través dels ulls del protagonsita que al ser un infant veu aquest món de les llegendes plausible i real, però al mateix temps s'intueixen algunes pinzellades de costumisme i sàtira que a mesura que avanci la història, sobretot, a la segona part es faran més evidents. També considero que l'obra és costumista perquè intenta representar la història petita, la història dels pobles.

Malgrat considerar-la costumista, penso que el que la fa una obra universal és que no cal ser de Mallorca per sentir-se identificat amb el món de Bearn i els seus personatges per entendre'ls. Amb la globalització i l'inici del turisme massiu, tots hem sentit com els nostres pares o avis i àvies parlen de com eren abans les vacances d'estiu, com era anar a la platja i com va anar canviant amb l'arribada dels primers turistes. També segur que tots heu sentit alguna vegada alguna història, més aviat xafarderia, sobre alguna dona considerada bruixa en els pobles on vivien els nostres avis i àvies. A la meva àvia li encanta explicar-me aquest tipus d'anècdotes. De petita adorava escoltar-la i com el protagonsita de Les Fures, recordo creure'm que de debò aquelles dones tenien algun poder especial i em feia respecte i por. Ara amb els anys, llegir o escoltar les llegendes d'aquestes dones considerades bruixes per ser simplement remeieres, em fascinen.

A més a més, penso que el món de Les Fures és actualment més contemporani que mai, perquè mostra una societat en un moment de canvi on uns quants si resisteixen i un altres s'hi adapten amb rapidesa, tot i no saber molt bé el que fan. Llegir aquesta novel·la actualment que ens trobem en el final d'aquesta època que s'iniciava en aquesta nouvelle fa la lectura molt contemporània.

En resum, el que més m'ha agradat de Les Fures és com retrata la fusió entre aquest nou món de canvis, de turisme i noves tecnologies, envers el món vell ple de pors, creences i llegendes místiques, gairabé medievals, com bé simbolitzen les Fures. M'ha fascinat la naturalitat amb què barreja el vell i el nou món a través dels diferents personatges, i com transmet les sensacions de nostàlgia, a través d'en Xim, o de desencís i decadència amb en Joanet. Però, sobretot, el que més m'ha facinat són els personatge de na Tonina que acaba sent també criticada com les Fures, però el lector descobreix que és més llesta que l'home més savi de Bearn. I finalment, les mateixes Fures, que representen totes aquelles dones que durant anys van ser excloses de la societat per ser diferents, per ser intel·ligents, per viure a la seva manera sense fer cas de les normes socials del moment. Les Fures per mi és, també, un homenatge a totes les dones titllades de bruixes durant la història de la humanitat a causa de viure en una societat patriarcal que les rebutjava per ser sàvies i saber de plantes medicinals. Així que, si encara no ho heu fet, llegiu Les Fures, una lectura ideal per llegir actualment que també estem vivim un moment de canvis, perquè també és una història amb un fort missatge feminista i amb uns personatges femenins molt potents com la na Tonina i les Fures que estic segura que també us fascinaran.