RESSENYA || ZEN EN L'ART D'ESCRIURE

Passió, autenticitat i constància són els consells que l'autor de Cròniques Marcianes o Farhenheit, transmet a Zen en l'art d'escriure, una recopilarció d'onze articles d'assaig on Ray Bradbury intenta encomanar passió per l'escriptura als escriptors novells o aquells bloquejats. Publicat per Viena Edicions, dins la col·lecció <<Creativa>> i traduït per Marta Pera Cucurell és un llibre que no us podeu perdre si voleu aprendre a escriure de la mà d'un dels autors més importants de la literatura universal.

Títol: Zen en l'art d'escriure

Autor: Ray Bradbury

Editorial: Viena Edicions

Traducció: Marta Pera Cucurell

Número de pàgines: 200

PVP: 18,50 €

Sinopsis

Una lliçó magistral sobre el plaer d'escriure d'un dels narradors més imaginatius del segle XX. Zen en l'art d'escriure l'haurien de llegir, sobretot, els que es dediquen a escriure, o almenys a intentar-ho, els que no dubten a passar-se hores refent un paràgraf i després l’esborren enrabiats, i els que s’esforcen a crear una veu pròpia que encara no ha fet aparició mai. Però no és un llibre de receptes (al capdavall, en la creació no n’hi ha!), sinó un recull d’articles, molt clars i molt directes, que tenen per objectiu ser font d'inspiració per a escriptors.

L'objectiu del llibre és transmetre passió, fer-nos redescobrir el motiu pel qual creem i ens convida a gaudir del procés i jugar com nens. 
A l'inici sembla que el llibre simplement sigui un recull d'anècdotes sobre la carrera professional de l'autor, però això ens permet descobrir que Ray Bradbury (Waukegan, Illinois, 1920 - Los Angeles, 2012) va ser autor de novel·les, contes, assaigs, obres de teatre i guions televisius i cinematrogràfics, com el de Movy Dick. També que treballava en una impremta i venia diaris fins que un dia va decidir convertir-se en escriptor a temps complet. Com ell mateix explica, no va tenir èxits fins uns quants anys més tard i de treball constant, per això aconsella no rendir-se i seguir practicant, però reconeix que no hauria pogut tenir èxit si no hagués tingut tanta passió per l'escriptura. Bradbury no va esdevenir reconegut fins a la publicació de Les cròniques marcianes (1950), i, sobretot, Fahrenheit (1953), considerats actualment clàssics universals. 

D'aquesta manera, els consells es troben amagats entre aquestes reflexions sobre la seva carrera literària. Per tant, l'objectiu del llibre és ben diferent dels típics manuals d'escriptura: no intenta donar consells pautats a mode de recepta per crear l'obra perfecta, tampoc dona consells sobre tècniques narratives, ni d'estructura, ni de creació de personatges, ni de creació d'un món fictici. Però dona els consells essencials i l'inspiració necessària perquè un autor bloquejat, que pateix el síndrome de l'impostor, aconsegueixi sortir-ne. 

Així doncs, Zen en l'art d'escriure ens fa replantejar perquè escrivim i saber això pot ésser el salvavides d'un escriptor, perquè quan ens proposem un gran repte com escriure una novel·la o fer un canvi en la nostra vida, com podria ser un canvi d'alimentació o fer esport més sovint per millorar la salut; cal tenir un motiu clar, saber perquè ho fem, ja que només així, en els moments en què ens bloquejem i no veiem la sortida del túnel (perdoneu-me el tòpic), podrem seguir endavant perquè tindrem una motivació, un objectiu i haurem somiat tant amb el resultat que no podrem tornar enrere i viure com si no ho haguéssim intentat ni desitjat mai.

"Fracassar és renunciar"

Després de sermonejar-nos per encomanar-nos la seva passió per escriure, per intentar fer-nos oblidar els desig de grandesa, d'èxit i diners que un autor pot voler aconseguir amb la seva obra; un dels altres consells que dona és no rendir-se, seguir practicant i algun dia, d'entre tot allò escrit en sorgirà una idea que es convertirà en una bona obra perquè serà sincera i fruit d'anys de pràctica: "Avançava a les palpentes cap a alguna cosa sincera, amagat sota l'escotilla del meu crani".

"Alimentar-se bé és créixer"
També aconsella l'importància d'imitar durant els primers anys de pràctica, encara que aquest consell pot semblar contradictori, ja que aconsella ser sincers amb nosaltres mateixos; recomana copiar per aprendre: copiar i practicar fins que un dia s'assolirà una veu pròpia i una idea original que t'ajudaran a crear una obra sincera. 
Alguns dels conells que dona al llibre, també els va donar en aquesta conferènica que us deixo a continuació, on també recomana llegir cada nit un poema per absorbir tantes metàfores com sigui possible, per aprendre a sintetitzar les idees i transmetre amb més facilitat les imatges, i un article d'assaig, per ampliar coneixements de caps molt diferents: "Poesia, assaig. I contes i novel·les? Per descomptat. Llegeix els autors que escriuen com t'agradaria escriure, els que pensen com t'agradaria pensar. Però llegeix, també, els que no pensen com tu i els que no escriuen com voldries escriure".

"Zen i fluir"

Des de la seva experiència, Bradbury aconsella practicar cada dia, i de la quantitat, algun dia sorgirà la qualitat. Emfatitza l'importància de no rendir-se i d'intentar deixar de pensar per tal de poder relaxar la ment i deixar fluir la història.

"Això és el que ha de ser la trama. És el desig humà deixat anar perquè corri, és el desig que corre i arriba a una meta. No pot ser mecànic. Només pot ser dinàmic. 

Per tant, aparteu-vos a un costat, oblideu els objectius, deixeu fer als personatges, als vostres dits, al cos, a la sang i al cor.

Per tant, no us mireu el melic, sinó el subconscient amb el que Wordsworth anomenava la <<sàvia quietud>>. Heu de recórrer al zen per trobar una resposta als vostres problemes. El zen, com totes les filosofies, només va seguir la pista de les persones que aprenien per instint el que era bo per a elles. Qualsevol torner, qualsevol escultor que treballi bé el marbre, qualsevol ballarina, practiquen el que predica el zen sense haver sentit aquesta paraula en sa vida." 

"Cada matí surto del llit d'un salt i trepitjo una mina. La mina soc jo. Després de l'explosió, passo la resta del dia tornant a muntar les peces. Ara et toca a tu. Salta!"

"la passió ens pot salvar"

Encara que Bradbury confesa que l'elecció del títol d'aquest recull va ser purament per cridar l'atenció: "He triat aquest títol, òbviament, per la seva capacitat de xocar. La varietat de reaccions que hi pot haver m'hauria de garantir una bona quantitat de públic, encara que només sigui de badocs curiosos, i els que només s'hi acosten per compassió i s'hi queden per cridar. [...] Espero que se'm perdoni per fer servir la paraula ZEN amb aquesta mateixa intenció, si més no, aquí al començament. Perquè al final potser descobriu que no és broma, al capdavall", realment el lector descobreix que utilitzar les influències del zen en l'escriptura és la seva premisa. Segons el DIEC2, zen té el significat de 'escola budista que dona preferència a la il·luminació interior i a la instrucció de mestre a deixeble i rebutja la teorització" i, precisament, l'objectiu de Zen en l'art d'escriure és transmetre passió per l'escriptura, allunyant-se dels manuals d'escriptura, per tal d'allunyar-nos de totes aquelles idees que ens bloquejen a l'intentar escriure i aconseguir fluir. 

"Cada un de vosaltres, que teniu curiositat per la creativitat, voleu establir contacte amb allò del vostre interior que és autènticament original. Sí que voleu fama i fortuna, però només com a recompensa d'una feina sincera i ben feta. La fama i un bon saldo bancari han de venir un cop s'han enllestit totes les altres coses. Això vol dir que ni tan sols hi has de pensar, quan estàs assegut a la màquina d'escriure." 

"Has escrit prou per sentir-te relaxat i per poder permtre que la veritat pugui sortir sense que ho espatlli tot una actitud massa cohibida i sense que la canviï el desig de fer-se ric?"

En definitiva, Zen en l'art d'escriure és un recull d'articles molt útils per aquells que vulguin aprendre a escriure o que es trobin bloquejats. A més, la traducció és excel·lent i fa que la prosa sigui molt amena i la lectura molt àgil. El vaig llegir en dos dies! I vaig tenir temps d'anotar i subratllar informació! Així, és una lectura molt agradable i interessant no només per aquells que vulguin aprendre a escriure, sinó també per aquells que adorin aquest autor i que en vulguin saber més.