RESSENYA || LA CASA DEL CEMENTIRI DE COTXES

Una lectura de terror ideal per aquestes nits llargues de tardor confinats


Títol: La casa del cementiri de cotxes
Autor: Arturo Padilla
Editorial: Fanbooks
Número de pàgines: 144
Any: 2020

He de reconèixer que el terror mai ha sigut un gènere que m'hagi atret gaire, ni al cinema ni en la literatura. Aquest any, però, com que hi havia toc de queda, no es podia celebrar ni la Castanyada ni el Halloween amb els amics i, per tant, vaig decidir sortir de la meva zona de confort lectora i vaig acceptar la col·laboració amb l'autor i l'editorial de La casa del cementiri de cotxes.



Arturo Padilla, guanyador de nombrosos premis literaris, és reconegut per la seva novel·la guanyadora del premi Jordi Sierra i Fabra: El poder de una decisión i pel premi Caterina Albert amb la novel·la: Somriures davant l'aparador. Actualment, compagina la seva feina d'escriptor amb la de professor d'institut i també recomana llibres a Youtube (us deixo l'enllaç al seu canal aquí).

La casa del cementiri de cotxes és la història de cinc amics que un dia, de sortida de cap de setmana, prenen una carretera equivocada i es perden en un bosc on hi ha una casa que sembla abandonada perquè està rodejada de cotxes desvallestats. Un dels amics coneix la llegenda d'un nen que també es va perdre al bosc i es va instal·lar en una mansió abandonada i es va tornar boig, des de llavors tots els qui es perdien per aquella ruta acababen morts i els seus cotxes apareixen destruïts. Són sempre ficció les llegendes que s'expliquen o hi ha alguna part de realitat? Aquest dubte és el que a l'inici paralitzarà alguns dels protagonistes i, a mesura que avanci la nit i la foscor ompli el bosc, la por s'apoderarà de tots i els farà actuar i prendre decisions que potser els portaran cap a un final indesitjat. 

La lectura ha sigut tota una sorpresa, he descobert que llegir llibres de terror, mentre ho faci de dia, no està tan malament i, fins i tot, m'agrada. He gaudit de la lectura perquè la prosa era molt amena i senzilla, també hi havia més diàleg que descripció i això ajudava que el ritme fos àgil. L'he llegit en un dia! Feia molt de temps que no llegia tan ràpid un llibre.  També m'ha agradat molt les subtrames amoroses entre els personatges, el desig, la tensió i l'amor no correspost, penso que afegeixen encara més dramatisme i suspens al llibre. En general, els personatges estan molt ben caracteritzats, i m'ha agradat, sobretot, el rerefons psicològic de l'Ivan. El fet que tots els personatges tinguin veu en l'obra, que poguem llegir el llibre des del punt de vista de cadascun d'ells, també aporta molt dinamisme i encara més misteri, perquè veiem que realment no és cap broma que hagin pogut organitzar entre ells per espantar a algun dels amics, sinó que tots es troben en la mateixa situació de terror i desconcert.

Encara que m'ha agradat que la lectura fos tan àgil, d'una banda, penso que l'autor hauria pogut jugar molt més amb l'ambientació de l'espai i amb els sentits de l'olfacte i l'oïda, a banda de la vista, per tal de submergir completament el lector a la història, penso que cal imitar com persevem la realitat per fer versemblant el que llegim, i he trobat a faltar olors i pudors dels cossos putrefactes i de la deixalla que descrivia. De l'altra banda, encara que trobo interessant que l'autor hagi intentat fer reviure lèxic que està en desús entre els joves com, per exemple, caminoi; en algun moment m'ha resultat una mica forçat i poc versemblant, sobretot en els diàlegs, i això em separava de la lectura.

Tot i això, penso que aconsegueix trasmetre molt bé la sensació de suspens, misteri i angoixa al lector, de tal manera que no pots parar de llegir fins a arribar al final i descobrir si la llegenda és simplement una llegenda o si hi ha alguna part de realitat. Finalment volia agraïr a l'editorial i a l'autor l'exemplar i recomanar-vos que sortiu de la vostra zona de confort lectora, ja que arran d'aquest llibre, ara crec que m'atreviré algun dia a llegir Stephen King. En resum, penso que és una lectura ideal per la vigília de Tots Sants o qualsevol nit fosca de tardor o hivern que us vingui de gust llegir un llibre que us faci patir i us enganxi fins al final.

Comentaris

  1. Ei Mariona!!!! M'ha agradat moltíssim la teva ressenya. Moltíssimes gràcies per la radiografia tan detallada que fas de la novel·la, per detallar allò que t'ha agradat i especificar allò que no. De debò que em resulta molt útil per continuar aprenent i madurant. Una abraçada!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Troba'm a