Crdia 138 Vullescriure.cat // ESCRIPTORA

Inici

—‘’Sobretot, demà a la matinada, abans que surti el sol, vull que enterris aquesta caixa.— La veu de l’àvia Elga ressona dins del meu cap. No aconsegueixo dormir. Comprovo que l’alarma del mòbil a les cinc estigui activada. Ja és la una! Torno a connectar el mòbil. Intento respirar a poc a poc. Fa massa calor; tinc la finestra oberta amb la persiana mig abaixada, però per les escletxes no entra gens d’aire. Provo d’escoltar els sorolls del carrer per deixar de pensar, sento algun cotxe de lluny i de tant en tant la conversa d’algú que torna de sopar, les veus sonen pastoses sota l’efecte del vi i les consonants se’ls hi encallen al paladar. Un cop han passat, torno a sentir el cant dels grills que habiten a les flors del meu balcó.

Em giro cap a la dreta, cap a l’esquerra, se’m cargola el pijama, se’m desfà el llit... Finalment, atabalda, em destapo. Al fer-ho veig que la llum taronja d’una farola dibuixa els quadradets de la persiana sobre la caixa de fusta que he deixat sobre l’escriptori. M’aixeco, ajusto la porta de l’habitació i m’enduc la caixa al llit. Al treure’n la tapa, hi descobreixo un feix de fulls cosits i plens de tinta. És la cal·lígrafia de l’àvia i amb la punta dels dits acaricio les tres paraules de la portada.

________________________________________________________________

COMENTARIS

ipl.ingrid

Hola Meyonbook!

Enhorabona per la teva història, trobo que és un text carregat d'emocions que saps provocar de manera indirecta, però que aconsegueixen arribar al lector (si més no en el meu cas). A més ens has deixat amb un final obert i ben misteriós, que fa treballar la imaginació i augmenta les ganes de saber com continua el relat.

Zelder

Salut, Meyonbook!

Abans de res, dir-te que el títol l'he trobat molt encertat, resumeix perfectament el cos del relat, l'argument, el sentit que hi ha en el rerefons.... no, és broma! Suposo que amb les presses de darrera hora no hi vas atinar. Cap problema!

M'encanta la manera que descrius l'escena de la nit, realment m'hi sento identificat i talment és així: quan no pots dormir tot et molesta, tot s'enganxa, tot et desvetlla... i trobo que ho narres de manera molt natural i encertada. El final del text m'ha deixat, però, una mica desconcertat; podria ser el començament d'una molt bona novel·la, prenent com a punt de partida les tres paraules que queden en l'aire amb l'excel·lent (no es diu però segur és així) cal·ligrafia de l'àvia. Fa que la imaginació comenci a volar, a imaginar i divagar sobre quines podrien ser aquestes tres paraules enigmàtiques, però amb les poques pistes que deixes en el relat, m'és impossible treure'n l'aigua clara.

Ens anem llegint,