CRIDA 135 Vullescriure.cat // ESCRIPTORA

L'olor d'una cafeteria

Hi ha qui li agrada que el cafè li cremi l’esòfag i qui el beu amb gel. Hi ha qui se’l beu a poc a poc i qui amb un glop se l’acaba. Ell se’l veu entre pauses perquè primer li crema l’esòfag, però l’últim glop sempre és fred.

Em diu que el que més li agrada és quan nota als llavis com es torna tebi. I jo com amb tantes coses li dic que no l’entenc.

Llavors ell deixa de remenar el cafè i aixeca la vista. Jo deixo d’observar la forma dels seus llavis entre la barba i miro com el cafè de la meva tassa torna a lloc al parar de remenar amb la cullereta. Amb aquest silenci sobtat, noto com la sang m’omple les galtes i el nas. Em poso la mà esquerra sota l’orella i tombo el cap sobre la mà. I mentre la meva ment pensa un ''Què?'' Incòmode i l’envia a través del sistema nerviós cap als músculs de la boca, ell s’avança i pregunta:

─Què?

I jo voldria dir-li tot el que no sé dir i responc: ─Res. ─Però al veure’l somriure amb els ulls, entenc que no cal.

Al sortir al carrer, col·loca les seves mans on jo tenia la meva i noto la seva escalfor al meu coll, els seus dits a les meves galtes i tot seguit un regust de cafè als llavis.

─T’estimo. ─Ens xiuxiuegem a la vegada. Jo no sé si ho faig bé o malament, si a vegades l’idealitzo massa o el romantitzo per no veure allò que de vegades no m’agrada. Ell, en canvi, només m’ho diu quan realment ho sent i si alguna cosa no li agrada me la diu de seguida; jo de vegades, tardo més.
Com amb el cafè, també ens estimem diferent.

Ja no vaig a cafeteries. Al passar per davant d’una, s’ha obert la porta i aquest breu instant m’ha omplert els pulmons d’oxigen que ha fet bombejar el cor i quan l’aroma del cafè m'ha arribat al cap, l’he recordat en present.

Em sap greu, haver desaparegut.

COMENTARIS

deomises 

Un text intimista i incòmode per a qui s'ha trobat en la situació de no saber desempallegar-se del passat o d'un desamor. L'interessant és aquest present que ja és pretèrit que, en la bufetada realista de l'aroma del cafè, ens col·loca al lloc correcte i a entendre tot el text llegit fins llavors. I ens adonem que la protagonista segueix vivint en ensonyaments d'un amor acabat, gràcies a una fugida per la raó que sigui. 
Enhorabona!