Crida 137 Vullescriure.cat // ESCRIPTORA

Peus freds 

El terra es mou com si estigues caminant per la coberta d’un vaixell durant un temporal, em sento molt marejada. L’escalfor d’una mà sobre el braç em sorprèn.

—Estàs bé? T’acompanyo a dalt? —em diu al veure que no aconsegueixo fer entrar la clau al pany.

—Gràcies...— al notar les seves mans agafar-me les claus d’entre els dits, se m'esquerda la veu. Me’l quedo mirant mentre fa força per aguantar la porta i m’agafa del braç. Entrem a l’ascensor i inconscientment em deixo caure sobre el seu pit, de cop la seva olor em retorna imatges d’aquesta nit i encara em marejo més. ‘’Per què no m’he liat amb tu en lloc d’en Robert? Per què em sembla tan difícil que et fixis en mi? Sé que només m’estàs ajudant perquè volies deixar els meus amics un moment a soles.’’

Entrem a casa, m’acompanya al llit i fa veure que no em veu mirar-lo mentre em treu les sabates; li miro els llavis, els ulls i de nou els llavis...

—Tens els peus congelats...

‘’Queda’t a dormir’’ noto ballar la llengua, però evito que els llavis s’obrin. Finalment, més a poc a poc del que voldria, dic: —Gràcies per acompanyar-me.

—Vaig a buscar-te un got d’aigua, t’anirà bé...

Quan torna escolto com deixa el got sobre la tauleta de nit, noto el seus ulls clavats a la meva esquena, però faig veure que m’he adormit. Em fa vergonya que em vegi així, i més encara pensar que pel fet de liar-me amb en Robert he perdut l’oportunitat de tenir res amb en Pol. A la vegada, però no m’entenc perquè jo no vull una relació monògama, sóc lliure d'estar amb ell també si vull, però sóc amics... potser és millor que les coses hagin anat així.

De cop sento el frec de la porta contra el terra i al tancar-se una ventada d’aire fred m’eriça la pell de tot el cos, em cargolo sota el pes de la vànova i les mantes, i tanco els ulls esperant que el fred que sento desapareguin al despertar-me.

________________________________________________________________

COMENTARIS

ipl.ingrid

Hola Meyonbook!

M'ha agradat molt com s'inicia el relat i també com vas deixant veure el que ha passat prèviament. La història és coherent i és fàcil endinsar-s'hi i posar-se en la pell dels personatges. Tampoc m'ha costat gens imaginar-me'ls i 'veure' els seus pensaments.

El que m'ha costat una mica més d' entendre és aquest petit fragment "pel fet de liar-me amb en Robert he perdut l’oportunitat de tenir res amb en Pol. A la vegada, però no m’entenc perquè jo no vull una relació monògama", perquè es transmet bé la seva lluita interna i els seus dubtes. Així que enhorabona per aquest text carregat de realisme i amb el qual segurament més d'una persona s'hi podrà identificar.

Ens seguim llegint!

deomises

Com lalluna, el text és ple de sensacions, entre els efectes del mareig de la protagonista. A més a més, aquest paper d'acompanyant em sona d'alguna cosa. Inclús els dilemes de les males eleccions en qüestions sentimentals. Però sembla que sempre tendim a apropar-nos a allò que menys ens convé. El to és informal i el fa proper, com ho demostra aquest verb liar-se amb algú, i això li afegeix mèrit al conjunt.

AlfonsC

Hola Meyonbook!

El teu relat és com un guió de petita pel·lícula de culte. M’agrada que no sé què passarà tres paraules més tard de la que llegeixo. 

Ens llegim!