Gent Normal de Sally Rooney // RESSENYA

Títol: Gent Normal

Autora: Sally Rooney

Editorial: Periscopi

Publicat: octubre 2019

Gènere: Narrativa

ISBN: 978-84-17339-27-2

PREU: 18,90€




SINOPSIS

En Connel i la Marianne han crescut al mateix poble de l'interior d'Irlanda, però en realitat provenen de dos mons molt diferents. La Marianne és una noia orgullosa, inadaptada i solitària. En Connell és un dels nois més populars de l'institut. També és el fill de la dona de fer feines de la mansió on viu la Marianne. Quan, tot i les diferències socials, sorgeix entre ells una connexió especial, provaran de mantenir-la oculta. 

Gent normal és una història delicada sobre com una persona pot transformar la vida d'una altra. Es també una novel·la contudent sobre la incomuncació, sobre com ens sentim sobre com necessitem els altres per ser qui som i, osbretot, quines relacions de poder i domini s'estableixen dins les relacions amoroses. És irònica i seductora, perspicaç i atrevida.

OPINIÓ

''Sally Rooney, l'autora Millenial! Sally Rooney és la nova estrella literària d'Irlanda!'' diuen els titulars. I jo, en canvi, no sabria dir si Gent Normal, m'ha agradat o m'ha decepcionat. 

La majoria de les ressenyes que havia buscat abans de llegir la novel·la, definien Sally Rooney o el seu llibre com a Millenial. També, destacaven la importància de la seva nacionalitat: Irlanda! Així doncs, quan vaig anar a Dublin, me’l vaig voler comprar. Tot i que quan vaig començar-lo a llegir, de seguida em vaig adonar que no hi havia referècies als tòpics de la cultura millenial, ni detalls molt específicament irlandesos; i a l'inici em vaig decepcionar, no satisfeia les meves expectatives. 

Al començar-lo, em preguntava com podia ser que Edicions del Periscopi hagués comprat els drets per traduir-la, com podia ser que tanta gent en parlés... Em semblava una novel·la de l'estil que m'agrada, però bastant tòpica: una història d'amor entre adolescents de diferents classes socials i origen, una història de creixement personal i de pas entre la infantesa i l'edat adulta... I em sorprenia que tanta gent, de cop, també els agradés aquesta temàtica. Fins que de cop, un dia, la trama va fer un gir. 

La Marianne, a l’institut, és una noia solitària. En Connell, en canvi, li encanta ser el centre d’atenció. Però al mudar-se a Dublin, la ciutat, i anar a la universitat, s'inverteixen els papers. Ella de seguida s'hi sent a gust, en Conell, no encaixa. 

A través d'una trama lineal, però molt fragmenta temporalment a través dels capítols, anem descobrint com evoluciona la seva relació. Penso que allò que diferencia aquesta novel·la de la resta, és com tracta la seva relació oberta i a la vegada secreta durant els anys d'institut; quan estan sols veiem realment com és cadascú, i cap dels dos acaba d'encaixar en els esquemes, en Connell li agrada la Marianne, però se n'avergonyeix, a més a més, la mare d'ell treballa a la casa d'ella. Penso que sobretot allò que fa la novel·la tan moderna, és com tracta la temàtica de les relacions obertes però sobretot com parla i presenta les escenes de sexe, desidealitzant-les. Tanmateix, és tòxic, ell es deixa dur per la societat i amaga que està amb ella i també els seus sentiments per vergonya, i ella és molt submissa, això em possava molt nerviosa. 

Al final, la novel·la em va convèncer. El que em va fer canvair l'opinió sobre el llibre és la profunditat dels personatges, com reflecteixen l'actualitat, la complexitat de les persones i les situaciones en les que es troben. Descobrim que la Marianne és reservada i solitària a l'institut, però en realitat és molt intel·ligent, divertida i no té ni un pèl a la llengua; i en Connell es mostra més vulnerable i menys segur d'ell mateix. Al llarg de la novel·la anirem descobrint secrets d’un i de l’altre, això ens permetrà entendre perquè cadascú és com és. Sobretot, descobrim que són gent normal, amb dilemes interiors, contradiccions, problemes i somnis.  

En resum, Gent normal és una novel·la que m’ha sorprès moltíssim; potser m’ha causat sensacions contradictòries, sobretot degut a les expectatives que jo tenia. Però finalment, m’ha agradat i penso que la ploma de la Rooney és tant única que no s'oblida, perquè d'una forma molt natural i senzilla, aconsegueix crear un món amb uns personatges tan creïbles que podrien ser perfectament reals. Si això es considera Millenial. Penso que calen més novel·les així.

•